Homeopatia

Des que va nàixer Oriol ha patit i molt. La dermatitis atòpica no el deixava viure tranquil, pobre. Mamava cada hora i mitja i no feia més de dues hores seguides dormint ni de nit ni de dia. En despertar-se, comprovava els seus llençols tacats de sang, de rascar-se durant la nit...i així durant 10 mesos interminables.
Va ser aleshores quan la pediatra em va dir que li havíem de donar immunosupresors, després de l'hidrocortisona, la vaselina, l'antihestamínic i la cortisona oral...no vaig voler! no em va semblar una bona solució per a una personeta tan menuda.
La comare que em va parir a Oriol, cosina del meu marit, em va recomanar una homeòpata i no m'ho vaig pensar: "he de provar".
La primera visita va ser sorprenent: definir el caràcter del teu fill per tractar-li la malaltia; els símptomes eren evidents...mai ho hauria pensat. Vaig eixir de la consulta amb sentiments contradictoris: un nuc en la gola perquè em sentia responsable d'haver donat tanta química a una pell malalta i al mateix temps amb l'esperança que tot anava a canviar, en un temps prudencial.
En arribar a casa dels iaios, expliquem la visita i trasmetem l'esperança que tot millorarà: el iaio esclata a plorar! no podia suportar més veure el patiment d'un xiquet a qui la picor no el deixa descansar, ni jugar...
Comencem el tractament amb homeopatia, "les boletes" de Boiron i probiòtics, xarops i cremes...un mes després Oriol és un altre: riu més, no està tan "nerviós", comença a descansar millor (encara que això és més lent, pel costum de rascar-se) i no recorda rascar-se tan sovint. Cal afegir l'estada en la platja, també.
Ara, Oriol té quasi 16 mesos i és un xiquet molt viu, molt mogut però alegre, feliç i ja ha pogut descansar més d'una nit sencera.
Benvinguda l'homeopatia!!!

Abans i ara

Fa més d'un any que no publicava res. Han canviat tant les coses!

He passat un embaràs genial, llarg com tots, però genial. Ara, veig el meu fill de quatre mesos dormint al meu costat i pense en el canvi de preferències, de punt de vista que m'ha aportat el seu naixement.

D'això, ja en tenia una lleugera idea, perquè he tingut la sort de gaudir, i molt, dels meus nebots, però ara ho tinc a casa, sempre, i m'encanta.

Estic desconnectadíssima de la televisió, és a dir, aprofite més el temps, bé per a dormir, bé per a fer esport o bé per a llegir i no trobe a faltar, de moment, les eixides nocturnes.

Benvingut al món i al blog, Oriol!

Un estiu a tot color

Hui plou. Fa la sensació que torna la tardor. Jo, de moment, encara estic de vacances forçades ja que en lloc d'incorporar-me al centre de destinació, m'he incorporat a les llistes de l'INEM. Enguany la cosa es presentava ja difícil des de finals de curs, així que m'he afanyat a gaudir intensament de l'estiu. Sabeu la sensació que teníem de xicotets sobre la durada de l'estiu? Era immensament llarg, perquè no paràvem de fer coses, doncs això he sentit enguany, que l'he aprofitat per viatjar, descansar, visitar familiars, eixir a les festes de carrer, rebre convidats a casa, organitzar material opositor i arxius de l'ordinador, netejar, però sobretot per llegir:

Un parell de viatges a la llibreria per fer-ne la tria personal, un altre per deixar-me recomanar per la llibretera i dos o tres recomanacions de Paraula han omplit el meu temps de gaudi.

És curiós com a l'estiu les lectures em deixen un record més intens, són eixes les que recorde i recomane més vegades, pot ser perquè les relacione amb els llocs en què les he llegides o perquè el meu cap està lliure de preocupacions, però acaben per marcar-me més que les lectures d'hivern.

Mirant-ho bé, si enguany el meu estiu s'allarga...podré llegir més, intensament.

M'agrada llegir

Abril és el mes literari per excel·lència: trobades, presentacions, fira del llibre, diada de Sant Jordi, etc. preparen el bon lector per a gaudir de l'estació en què més es llig, l'estiu. I per reforçar aquest gust per la lectura i per adherir-m'hi, ací teniu un video, ben engrescador:

Carregant...

Recorde com si fóra ahir mateix un "pensament" que vaig afegir al meu perfil de Facebook, fa més o menys un any: Les palmeres no fan olor.

Cada divendres en tornar d'Elx cap ací, més o menys a l'altura de Benimuslem baixàvem les finestres del cotxe per olorar la nostra terra, per sentir-la.

I és que a casa nostra, no sé per quin motiu, les olors tenen una càrrega simbòlica important.

Hui, amb la família al complet a casa, de tornada de tot, em pare a estimar, a olorar, a observar els tarongers i la seua dolça flaire mentre córrec pel mateix recorregut de sempre, pel terme, i que tant havia trobat a faltar.

Deu semblar un tòpic però a aquestes altures necessitava la primavera, necessite passar temps al carrer, amb xiquets, o sense, bambar, bambar i bambar, perquè m'alça els ànims, em canvia el caràcter i sobretot em carrega les piles.

L'educació se'n va a la merda!

Si penseu que l'ensenyament és un pilar de l'estat de benestar, si us preocupa l'aprenentatge dels vostres fills( dels qui en teniu i dels qui en tindreu), si voleu que la societat avance amb gent formada i preparada...PER FAVOR, NO VOTEU AL PP EN LES PRÒXIMES ELECCIONS!!

VERGONYA!

Està clar que no esperàvem una oferta pública com la dels anys de bonança, però açò no m'ho volia creure!

I ara? Ens mobilitzem, o deixem passar el carro, una vegada més?

Els vicis s'encomanen

Ser mare/pare d'una filòloga pot tindre efectes secundaris, però si damunt ets mare de dues...gita't a dormir!
Un d'eixos efectes és, per exemple, quan la mare fa ús de l'etimologia popular i nosaltres ens mirem i ens partim de riure per les assimilacions que s'arriben a fer (la cuixa per La Kutxa) o quan deien "techo" a casa i els més menuts contestaven: "iaios, a Argentina és techo, ací és sostre".
Altres vegades pense en tots aquells castellanoparlants de la meua edat i d'una mica més majors que diuen que no poden escriure, llegir o parlar en valencià perquè és molt difícil. Doncs bé, des de fa bastant temps la mare, que va deixar de ser xiqueta de molt menuda i que, per descomptat, no tingué ensenyament PEV, ni res que se li assemblara, cada dia fa un passet més:
Escriu en valencià les anotacions que es fa al calendari, les notes que em deixava quan jo arribava a casa i ella no hi era i als sobres on guarda les "resaptes". Sí, escrit així perquè ho escriu tal qual li sona, però no fa servir el prejudici lingüístic.
Fa un temps, sobretot des que no treballa i a partir de les eixides estivals dels néts, vaig pensar a passar-li lectures que m'havien agradat i que no em semblaven díficils. Els primers li'ls vaig comprar en castellà, per això de la falta de costum, i no en va fer massa cas, no li agradaven, "tenien massa brossa", deia.
Després vaig provar amb altres en català, ràpids de llegir, amb una història que enganxava i voilà! en un parell de dies se'ls acabava! Així, tampoc per a ella, el problema no ha estat la llengua ja que diu: "Si hi ha brossa, les paraules estranyes em costen d'entendre, però quan passen coses, és molt golós i ho entenc tot".

Sobre l'últim llibre que ha llegit, Totes les coses que no ens vam dir de Marc Levy, m'hauria agradat gravar-la en vídeo una vegada acabat: com un xiquet amb un regal de reis, amb els ulls com a plats i rient mentre contava el final de l'obra i es repassava tot el que havia llegit.

Ara és ella qui em demana lectures: "Veges que tens per casa..." diu.
I és que els vicis s'encomanen.

Balanços

Aquells que treballem a l'ensenyament tenim un conflicte amb el final de l'any, bé, realment no és un conflicte, el nostre final d'any és a juny. Per això, crec que des de sempre, no compte els anys pel número que posa al calendari sinó pel curs que estava fent aquell any, i, ara, pel centre on estava treballant.
Però tot i això, ara, a finals de desembre, sí que fem una miradeta enrere i repassem un any estrany:

El canvi de lloc de faena suposà tornar a casa (alguns sí i d'altres encara no), cosa que fa valorar encara més la necessitat d'estar prop de la família, de com es troben a faltar quan estem/estan fora.
Els canvis laborals a la família ens han fet compartir més coses i me n'alegre.
La crisi, els retalls salarials, les vagues, etc. que han fet que la gent, per fi, toque de peus a terra.
La resta va anant anant i així ha de ser.

BON NADAL I MILLOR ANY (és un desig):

A discreció

El dia de la celebració de la Macrotrobada, el meu cap de departament em va "agafar al vol" per col·laborar amb un projecte de l'escola La Gavina, sobre Escola Valenciana. I clar, una que no té vergonya ni la coneix, accepta la invitació pensant que seria una participació que es quedaria en petit comité, per "als de casa", o la gent del gremi, que sap com funciona açò.
Doncs bé, a banda d'aparéixer al web d'Escola Valenciana, també estic en primer pla, a la revista Argus, en companyia de Joan Carles Girbés, gràcies al qual me n'he assabentat.

Qui em manaria clavar-me en aquestos fregats!

Polisèmia

Tots sabem com són d'importants les frases fetes i els refranys a la nostra llengua, però mai se m'havia passat pel cap fer un estudi tan exhaustiu d'una paraula que sempre apareix a qualsevol conversa.

Removent consciències

Una bona invenció

Fa temps que havia escoltat comentaris positius sobre aquesta novel·la, reforçats per diferents recomanacions al Postgrau de Literatura Infantil i Juvenil organitzat per la Universitat de València, però és ara, en plenes oposicions, quan m'he decidit a llegir-la, bé, per la seua aplicació didàctica, bé per gust.
La invenció d'Hugo Cabret, de Brian Selznick és una obra extraordinària:
L'argument es desenvolupa a París, el 1931, però la història té unes clares reminiscències a la novel·la del segle XIX, pels descobriments, per l'espai i per la "picardia"(del tipus de Tom Sawyer), i amb el començament in medias res t'enganxa des de primera hora. Tot i això, el que més sorprén de la història de l'Hugo Cabret no és l'argument, sinó el format, és una novel·la gràfica que usa les imatges com si d'una pel·lícula es tractara i que fan que no trobes a faltar les paraules, fins al punt que si parla d'una pel·lícula, en reprodueix el fotograma original.
A més, el fons negre de les pàgines i el seu emmarcament amb un bordejat artístic fa que no pugues evitar relacionar-la amb una pel·lícula de cine mut.
Té 514 pàgines que paga la pena gaudir, ja que en aquesta època de la informació directa, i de moda de l'audiovisual, és una obra ràpida, entretinguda i original, pensada per a joves, però molt recomanable també per a adults.

I com al cine mut, ara, sobren les paraules: llegiu-la!

El regal de Zapatero als funcionaris

Continuem en la lluita

Visca el foment de la lectura!

Qui diu que no hi ha estratègies per fomentar la lectura?

La "xoni"

Malauradament, solem no associar la lectura amb un tipus de persones: les "xonis".
Sí, són aquelles adolescents de tangues per fora del pantáló, piercings, turbants enormes al cap i música taladrant al mòbil. Doncs bé, aquest matí m'he endut una sorpresa gratificant. A classe, comentàvem la relació entre la llargària d'un llibre i el seu interés, ja que és el que primer pregunten quan els dius el títol per llegir: "Quantes pàgines té?". De primeres rebutgen les obres llargues, per peresa, o no el lligen "o busquen la pel·lícula".
En acabant, m'he dirigit a una alumna, amb nom de "xoni", i li he recomanat "Perdona si et dic amor", de Federico Moccia, perquè sempre està parlant del seu nòvio i del regal dels enamorats i bla-bla-bla. Doncs bé, m'amolla:
"-Profe, si a mi si que me gusta leer, yo este libro (l'obligatori de castellà, de 190 pàgines) lo leí en la mañana de ayer. Y yo en mi casa tengo muchos libros del Roalh Dahl, ese, y de Dédalo e Ícaro y tonterías así. A mi me mola mogollón el Roalh Dalh".
En la vida hauria pensat que ni tan sols sabera el nom dels autors que lligen.
En fi, la lectura i els adolescents són així.

David contra Goliat

Encuentra más vídeos como este en Afectados por Contratos de Intercambio y Clips de Bankinter

Amb molta vista

QUÈ FEU? Us heu tornat boges/bojos? Com se vos ocorre estar llegint a través d'una pantalla d'ordinador? US QUEDAREU CECS!!!(Font de Mora dixit)

Sí. L'última pensada de l'estrambòtic conseller ha estat negar el portàtil de 10" que ofereix el ministeri als estudiants valencians. La raó? -i s'ha parat a llegir no-sé-quin informe mèdic- doncs diu que una lectura continuada davant d'una pantalla d'ordinador (i de 10") pot suposar un increment de miops i que, per tant, per millorar la salut dels estudiants, no firmarà el conveni amb el ministeri d'educació.

Senyor Font de Mora, vosté va estudiar amb un portàtil a taula? no, veritat? i, PORTA ULLERES!!!

Fa poc des de la Conselleria ens van fer passar a l'alumnat del 3r d'ESO una prova de nivell i després el professorat ho havia de passar a una plataforma Moodle, és a dir, una plataforma d'ensenyament virtual, però clar, com que no tenim bastants ordinadors per a tots als centres, els alumnes ho feren al paper i nosaltres (indignats) vam haver de passar-ho. Doncs bé, una de les preguntes era: "S'utilitzen les noves tecnologies a l'aula?""Sempre, quasi sempre, mai, quasi mai", clar, la majoria del nostre alumnat contestà que "mai". Què havia de contestar?

És tot un destrellat general que mai no arribaré a entendre. Vull pensar que el conseller té un afany de protagonisme molt desenvolupat i que de tant en tant s'ha de fer notar...

Sense paraules