L'educació se'n va a la merda!

Si penseu que l'ensenyament és un pilar de l'estat de benestar, si us preocupa l'aprenentatge dels vostres fills( dels qui en teniu i dels qui en tindreu), si voleu que la societat avance amb gent formada i preparada...PER FAVOR, NO VOTEU AL PP EN LES PRÒXIMES ELECCIONS!!

VERGONYA!

Està clar que no esperàvem una oferta pública com la dels anys de bonança, però açò no m'ho volia creure!

I ara? Ens mobilitzem, o deixem passar el carro, una vegada més?

A discreció

El dia de la celebració de la Macrotrobada, el meu cap de departament em va "agafar al vol" per col·laborar amb un projecte de l'escola La Gavina, sobre Escola Valenciana. I clar, una que no té vergonya ni la coneix, accepta la invitació pensant que seria una participació que es quedaria en petit comité, per "als de casa", o la gent del gremi, que sap com funciona açò.
Doncs bé, a banda d'aparéixer al web d'Escola Valenciana, també estic en primer pla, a la revista Argus, en companyia de Joan Carles Girbés, gràcies al qual me n'he assabentat.

Qui em manaria clavar-me en aquestos fregats!

El regal de Zapatero als funcionaris

La "xoni"

Malauradament, solem no associar la lectura amb un tipus de persones: les "xonis".
Sí, són aquelles adolescents de tangues per fora del pantáló, piercings, turbants enormes al cap i música taladrant al mòbil. Doncs bé, aquest matí m'he endut una sorpresa gratificant. A classe, comentàvem la relació entre la llargària d'un llibre i el seu interés, ja que és el que primer pregunten quan els dius el títol per llegir: "Quantes pàgines té?". De primeres rebutgen les obres llargues, per peresa, o no el lligen "o busquen la pel·lícula".
En acabant, m'he dirigit a una alumna, amb nom de "xoni", i li he recomanat "Perdona si et dic amor", de Federico Moccia, perquè sempre està parlant del seu nòvio i del regal dels enamorats i bla-bla-bla. Doncs bé, m'amolla:
"-Profe, si a mi si que me gusta leer, yo este libro (l'obligatori de castellà, de 190 pàgines) lo leí en la mañana de ayer. Y yo en mi casa tengo muchos libros del Roalh Dahl, ese, y de Dédalo e Ícaro y tonterías así. A mi me mola mogollón el Roalh Dalh".
En la vida hauria pensat que ni tan sols sabera el nom dels autors que lligen.
En fi, la lectura i els adolescents són així.

Amb molta vista

QUÈ FEU? Us heu tornat boges/bojos? Com se vos ocorre estar llegint a través d'una pantalla d'ordinador? US QUEDAREU CECS!!!(Font de Mora dixit)

Sí. L'última pensada de l'estrambòtic conseller ha estat negar el portàtil de 10" que ofereix el ministeri als estudiants valencians. La raó? -i s'ha parat a llegir no-sé-quin informe mèdic- doncs diu que una lectura continuada davant d'una pantalla d'ordinador (i de 10") pot suposar un increment de miops i que, per tant, per millorar la salut dels estudiants, no firmarà el conveni amb el ministeri d'educació.

Senyor Font de Mora, vosté va estudiar amb un portàtil a taula? no, veritat? i, PORTA ULLERES!!!

Fa poc des de la Conselleria ens van fer passar a l'alumnat del 3r d'ESO una prova de nivell i després el professorat ho havia de passar a una plataforma Moodle, és a dir, una plataforma d'ensenyament virtual, però clar, com que no tenim bastants ordinadors per a tots als centres, els alumnes ho feren al paper i nosaltres (indignats) vam haver de passar-ho. Doncs bé, una de les preguntes era: "S'utilitzen les noves tecnologies a l'aula?""Sempre, quasi sempre, mai, quasi mai", clar, la majoria del nostre alumnat contestà que "mai". Què havia de contestar?

És tot un destrellat general que mai no arribaré a entendre. Vull pensar que el conseller té un afany de protagonisme molt desenvolupat i que de tant en tant s'ha de fer notar...

Desequilibri

El meu dia a dia, enguany en dues situacions:

-Estudi de les oposicions: El centre d'anàlisi lingüística és el text o discurs, que es considera una unitat amb valor semàntic i comunicatiu autònom.

-Hora de classe: -Profe (o senyo), ¿cómo se llama esto?

-Això es diu "taula".

Animals de costums

La setmana que ve em traslladaré durant tot el curs a Elx. Aquesta, hi hem anat per portar coses, presentar-me a l'institut i tantejar el terreny.

El cas és que m'ha semblat molt curiós el meu comportament en arribar al pis d'Elx: fa uns quants mesos, parlàvem dels records olorosos i de les assimilacions que féiem en olorar alguna cosa. Doncs bé, la primera cosa que vaig fer en entrar a la meua pròxima residència va ser connectar l'ambientador que tinc a casa!, seguidament, connectar el marc digital, amb fotos de la família. Supose que inconscientment vull fer del piset, un cantonet de la meua vida, i aquestes són les dues coses que la meua ment m'ha manat endur-me per fer-ne cinc cèntims del que tinc ací.

Al mateix temps, en arribar a Elx, també he notat una olor característica que recorde del dia que vam anar buscant pis pels carrers del centre: m'ha agradat reconéixer-la i me n'he alegrat.

Tot siga que m'hi acostume i després, a casa, la trobe a faltar...

Ja ha arribat l'estiu

Ja arribat l'estiu, sí. I?

Ara tothom està fent plans de vacances, fent sopars i dinars d'acomiadament dels companys de curs, començant a anar a la platja...mentrestant els opositors no eixim de les nostres habitacions d'estudi.

Finalment, la data de començament de les agonioses proves serà l'1 de juliol, a València capital, en el meu cas. I un any més, ens trobarem pràcticament les mateixes cares de tots els anys, que després de la mitja horeta de rigor, no sabrem si continuar o si ho deixem estar, una vegada més.

És complicadíssim traure temps després de treballar, corregir exàmens, preparant proves, fitxes o activitats, retocar la programació, posar notes, claustres, reclamacions, etc., etc. tindre ara ganes d'estudiar un temari que fa anys que vam aprendre i que ara, molts dels que ens examinaran probablement ni el recorden, però, hem de passar-ho, està muntat així.

A més, enguany amb això de la crisi, sembla que tothom vol opositar, i la ràtio ha pujat fins a 7,2 persones/plaça, així que hem de traure una mitjana total d'un 7 i escaig per tindre la maleïda plaça, i realment, després parles amb la gent que ja la té i, sí, han descansat, però després vénen les destinacions definitives per Rojales, San Miguel de Salinas o Santa Pola i les comissions de servei a dit, i ara, les adjudicacions telemàtiques i penses, què no s'ha d'acabar mai, aquesta agonia?

Bé, després d'haver-me quedat una miqueta més a gust, vaig a estudiar, que és el que porte fent des de les 8.00 del matí, i és el que estaré fent aquest cap de setmana, per si em busqueu...

Objectius mínims

Ara que arriba el final de curs, el nostre alumnat (i nosaltres, els interins, també) està en època d'exàmens, segons la llei, marcats pels objectius que volem aconseguir. Sí, estic d'opos.

Jo, que odie arribar a l'aula i soltar la teoria pura i dura, solc relacionar-los els continguts, ni que siga amb una mininoticia de la premsa local. En segon d'ESO, solc aprofitar l'explicació dels tipus de textos, per col·locar-los alguna coseta de sociolingüística o, fins i tot, de política, ja que tinc algun que altre jove independentista a l'aula i, la zona on està el centre, m'ho permet.

L'alumnat, molt sabut, de vegades es queda només amb l'anècdota, però jo em sent satisfeta si d'alguna manera sé que després el contingut els vindrà al cap per la historieta que els vaig contar.

Ara bé, de vegades em vénen dubtes.

Aquest matí he fet un examen en un segon d'ESO i una de les preguntes era: Escriu les abreviatures corresponents a aquestes paraules. Doncs bé, hi havia la paraula dreta. Una alumna em pregunta:

-Carme, és la dreta política o la dreta de la mà? -terra traga'm, he pensat.

-Bé, és igual. És...dreta.

Acabe de corregir l'examen. No és la mateixa abreviatura. Solució:

dreta: PP/dta.

Ara, ho considere animalada d'examen? o adquisició d'uns coneixements que no vénen al currículum? he, he

Competència per aprendre a aprendre

Aquesta n'és l'excusa.

Ahir divendres, vam anar d'excursió amb l'alumnat de 1r d'ESO al Museu de Prehistòria de València i a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, organitzada per un company d'història.

En la nostra visita al museu, escoltava els alumnes dient: això no és res més que una pedra amb purpurina, ma mare també té jarres d'eixes a casa, etc. i molts altres destrellats típics de l'edat.

El cas és que de l'explicació a la que jo vaig acudir, en vaig aprendre moltíssim: d'una banda, vaig recordar conceptes que ja no recordava, sobre prehistòria, i de l'altra vaig aprendre un grapat de didàctica. El meu company, Xavi Climent, va fer de guia en la visita al museu i la gràcia amb què explicava tot allò que véiem, com s'adaptava al grup a qui es dirigia, el reclam d'atenció a l'alumnat amb una clara efectivitat, em va encantar. Alguns exemples:

-En un moment, sonaven uns pardalets en l'àudio del Museu i els alumnes comencen a riure. Doncs, en lloc de fer-los callar, els diu: «Bé, com veig que esteu interessats en els pardalets, callem tots, escoltem-los primer i després ja continuaré». Voilà! en mig minut va poder tornar a reprendre l'explicació.

-I especialment, va haver una explicació que em va agradar moltíssim, pel que té de contacte amb la meua especialitat:

«Un jaciment arqueològic és un llibre fet de pàgines de terra»

No és meravellosa, la metàfora? després continuava explicant-los: «per poder conéixer els nostres avantpassats, hem de passar una pàgina de terra i analitzar les restes i així successivament».

Sé que arribar fins a eixe punt, ho fa l'experiència però em fa tanta enveja(sana)!!

Gràcies Xavi.

Distàncies

Divendres acabí de treballar a les 14.00 a Villalonga i vaig enfilar la carretera fins a Sedaví.

El motiu era l'encontre amb els companys de l'institut de l'any passat, i el dinar, una paella feta per un company al pati de l'institut.

En entrar a l'institut, em vaig alegrar de veure la gent amb qui vaig compartir un curs sencer, sobretot els no-fumadors, que ens reuníem al bar de Rosa per esmorzar. El dinar va ser un èxit, la gent molt afable i em vaig alegrar d'haver-hi anat.

Però sobretot, el que més em va sobtar va ser la sensació que em va vindre quan, en eixir al pati, no vaig veure les muntanyes, sinó finques. M'hi he acostumat. Des de les finestres l'IES Vall de la Safor, des de les aules, la sala de professors i el pati, es veuen les muntanyes i m'encanta. És una sensació diferent i potser per això el tracte amb la gent, també és diferent.

La gent de Sedaví em preguntà si em pillava més a prop Villalonga o Sedaví i, si bé ho pense, de distància en quilòmetres Villalonga està bastant més lluny, la carretera és pitjor. Ara bé, culturalment, sentimentalment i socialment em pilla molt més a prop Villalonga:

La sensació de companyonia, de gent de casa, de broma i de la terra s'assembla més a la gent de la Ribera. La cerveseta divendres a migdia, parar a esmorzar i parlar de nosaltres i no d'alumnes a tothora, la llengua als corredors, poder anomenar la meua llengua com a català, , segons contextos, anar d'excursió amb alumnes i voler-m'hi quedar...sé que és demanar molt, però açò és el que jo voldria per quan tinga la plaça!

I és que realment, qui marca les distàncies?

Ja no estic de vacances...

Definitivament ja he començat a treballar.

He pogut arreplegar una vacant a un centre, que, de moment, em fa el pes: es tracta de l'IES Vall de la Safor de Villalonga.

Tot i que encara no he pegat tots els bacs que he de pegar, i em consta, habitualment la faena de substitucions solia estar per la rodalia de València, i, tot i que, en general, no puc dir que no tornaria a cap dels centres on he estat, aquest el note diferent:

De moment, m'han rebut de manera molt amable, usen moddle com a un recurs més per reforçar continguts i per enviar material a l'alumnat i...(per fi) note el caràcter de la gent de poble! Necessitava ja una dosi de valencià pels corredors, de profes que coneixen al pare de l'alumne tal i que són amics de l'alumna qual.

A més, el centre es troba en un emplaçament preciós! la Vall de la Safor.

De moment, m'ha fet molt bona impressió.