Homeopatia

Des que va nàixer Oriol ha patit i molt. La dermatitis atòpica no el deixava viure tranquil, pobre. Mamava cada hora i mitja i no feia més de dues hores seguides dormint ni de nit ni de dia. En despertar-se, comprovava els seus llençols tacats de sang, de rascar-se durant la nit...i així durant 10 mesos interminables.
Va ser aleshores quan la pediatra em va dir que li havíem de donar immunosupresors, després de l'hidrocortisona, la vaselina, l'antihestamínic i la cortisona oral...no vaig voler! no em va semblar una bona solució per a una personeta tan menuda.
La comare que em va parir a Oriol, cosina del meu marit, em va recomanar una homeòpata i no m'ho vaig pensar: "he de provar".
La primera visita va ser sorprenent: definir el caràcter del teu fill per tractar-li la malaltia; els símptomes eren evidents...mai ho hauria pensat. Vaig eixir de la consulta amb sentiments contradictoris: un nuc en la gola perquè em sentia responsable d'haver donat tanta química a una pell malalta i al mateix temps amb l'esperança que tot anava a canviar, en un temps prudencial.
En arribar a casa dels iaios, expliquem la visita i trasmetem l'esperança que tot millorarà: el iaio esclata a plorar! no podia suportar més veure el patiment d'un xiquet a qui la picor no el deixa descansar, ni jugar...
Comencem el tractament amb homeopatia, "les boletes" de Boiron i probiòtics, xarops i cremes...un mes després Oriol és un altre: riu més, no està tan "nerviós", comença a descansar millor (encara que això és més lent, pel costum de rascar-se) i no recorda rascar-se tan sovint. Cal afegir l'estada en la platja, també.
Ara, Oriol té quasi 16 mesos i és un xiquet molt viu, molt mogut però alegre, feliç i ja ha pogut descansar més d'una nit sencera.
Benvinguda l'homeopatia!!!