Homeopatia

Des que va nàixer Oriol ha patit i molt. La dermatitis atòpica no el deixava viure tranquil, pobre. Mamava cada hora i mitja i no feia més de dues hores seguides dormint ni de nit ni de dia. En despertar-se, comprovava els seus llençols tacats de sang, de rascar-se durant la nit...i així durant 10 mesos interminables.
Va ser aleshores quan la pediatra em va dir que li havíem de donar immunosupresors, després de l'hidrocortisona, la vaselina, l'antihestamínic i la cortisona oral...no vaig voler! no em va semblar una bona solució per a una personeta tan menuda.
La comare que em va parir a Oriol, cosina del meu marit, em va recomanar una homeòpata i no m'ho vaig pensar: "he de provar".
La primera visita va ser sorprenent: definir el caràcter del teu fill per tractar-li la malaltia; els símptomes eren evidents...mai ho hauria pensat. Vaig eixir de la consulta amb sentiments contradictoris: un nuc en la gola perquè em sentia responsable d'haver donat tanta química a una pell malalta i al mateix temps amb l'esperança que tot anava a canviar, en un temps prudencial.
En arribar a casa dels iaios, expliquem la visita i trasmetem l'esperança que tot millorarà: el iaio esclata a plorar! no podia suportar més veure el patiment d'un xiquet a qui la picor no el deixa descansar, ni jugar...
Comencem el tractament amb homeopatia, "les boletes" de Boiron i probiòtics, xarops i cremes...un mes després Oriol és un altre: riu més, no està tan "nerviós", comença a descansar millor (encara que això és més lent, pel costum de rascar-se) i no recorda rascar-se tan sovint. Cal afegir l'estada en la platja, també.
Ara, Oriol té quasi 16 mesos i és un xiquet molt viu, molt mogut però alegre, feliç i ja ha pogut descansar més d'una nit sencera.
Benvinguda l'homeopatia!!!

Abans i ara

Fa més d'un any que no publicava res. Han canviat tant les coses!

He passat un embaràs genial, llarg com tots, però genial. Ara, veig el meu fill de quatre mesos dormint al meu costat i pense en el canvi de preferències, de punt de vista que m'ha aportat el seu naixement.

D'això, ja en tenia una lleugera idea, perquè he tingut la sort de gaudir, i molt, dels meus nebots, però ara ho tinc a casa, sempre, i m'encanta.

Estic desconnectadíssima de la televisió, és a dir, aprofite més el temps, bé per a dormir, bé per a fer esport o bé per a llegir i no trobe a faltar, de moment, les eixides nocturnes.

Benvingut al món i al blog, Oriol!

Un estiu a tot color

Hui plou. Fa la sensació que torna la tardor. Jo, de moment, encara estic de vacances forçades ja que en lloc d'incorporar-me al centre de destinació, m'he incorporat a les llistes de l'INEM. Enguany la cosa es presentava ja difícil des de finals de curs, així que m'he afanyat a gaudir intensament de l'estiu. Sabeu la sensació que teníem de xicotets sobre la durada de l'estiu? Era immensament llarg, perquè no paràvem de fer coses, doncs això he sentit enguany, que l'he aprofitat per viatjar, descansar, visitar familiars, eixir a les festes de carrer, rebre convidats a casa, organitzar material opositor i arxius de l'ordinador, netejar, però sobretot per llegir:

Un parell de viatges a la llibreria per fer-ne la tria personal, un altre per deixar-me recomanar per la llibretera i dos o tres recomanacions de Paraula han omplit el meu temps de gaudi.

És curiós com a l'estiu les lectures em deixen un record més intens, són eixes les que recorde i recomane més vegades, pot ser perquè les relacione amb els llocs en què les he llegides o perquè el meu cap està lliure de preocupacions, però acaben per marcar-me més que les lectures d'hivern.

Mirant-ho bé, si enguany el meu estiu s'allarga...podré llegir més, intensament.

M'agrada llegir

Abril és el mes literari per excel·lència: trobades, presentacions, fira del llibre, diada de Sant Jordi, etc. preparen el bon lector per a gaudir de l'estació en què més es llig, l'estiu. I per reforçar aquest gust per la lectura i per adherir-m'hi, ací teniu un video, ben engrescador: