Total de visualitzacions de pàgina:

5/1/09

Educació en valors

Una vegada més he d'escriure criticant les idees que es transmet a l'alumnat amb la lectura.

A principi de curs em va passar amb una lectura que havia de fer la classe de primer, en castellà. Doncs, m'ha passat una altra vegada:

Per a la segona avaluació tenen com a lectura obligatòria El caballero de la armadura oxidada, del qual tenia bones referències tant en aquesta llengua com en la traducció al català.

La novel·la aprofita el marc cavalleresc per desprendre idees a l'estil dels llibres d'autoajuda, i fa un recorregut pel castell del silenci, d'on el protagonista no podrà eixir mentre no entenga el missatge que se li vol transmetre, el castell del coneixement, on ha d'entendre que cal que es conega a ell mateix per arribar a la felicitat i tot allò.

Doncs bé, en primer lloc, pense que l'alumnat de primer es queda només amb la història marc i que no és capaç de llegir entre línies el que realment es vol fer arribar. Ara bé, hi ha afirmacions crec que bastant grosses, per educar-los en la igualtat, el no-sexisme, etc. Atenció:



Se acordó de las épocas en las que el asunto de la caballería había estado bajo mínimos y no se podían permitir comprar ropa nueva o contratar sirivientes. Julieta había confeccionado vestidos para la familia y había preparado deliciosos platos para el caballero y sus amigos. El caballero reconoció que Julieta había mantenido siempre el castillo muy limpio. Y él le habia dado muchos castillos para limpiar. A menudo habían tenido que mudarse a un castillo más barato cuando él habia regresado de las cruzadas sin un chavo. Había dejado que Julieta hiciera casi todas las mudanzas ella sola, pues él solia estar siempre en algún torneo...


I encara una altra:



-Vós, como la mayoría de la gente, queréis poseer muchas cosas bonitas, pero es necesario separar la necesidad de la codicia.

-Decidle eso a una esposa que quiere un castillo en un mejor barrio- replicó mordaz el caballero.

Una expresión divertida se dibujó en el rostro de Merlín.



QUÈ?! Com que una expresión divertida? Doncs a mi no em fa cap gràcia!!!

El pitjor de tot açò és que l'edició que tinc a les meues mans ja és la 99! i continua posant-se, des dels departaments, com a lectura obligatòria.

Companys i companyes, ens parem a mirar el que volem que aprenguen? o simplement repetim les mateixes lectures que fa vint anys perquè nosaltres ja tenim la faena feta?

Per favor...

3 comentaris:

Lluvia ha dit...

Ojala la gran majoria pensarà i actuara com tu...tot seria tan diferent!!!!!
Anims i no calles mai!!!
Un mega abrasot i feliç any pelailla!!!!
ANA

PD: ja em contaras com quedà el cap d´any!! segur que genial amb eixe nesspreso!! jejeje

Vicent Terol ha dit...

No conec el llibre i, per tant, no m'atrevisc a opinar a partir d'eixos fragments. Tanmateix, faré alguns comentaris:

-Tendisc a desconfiar dels llibres amb moltes edicions. Per experiència, sé que no em solen agradar.

-Les històries amb rotllo autoajuda em semblen forçades, una cosa un tant aliena a la literatura real. No m'agraden, vaja.

-Com que jo treballe a Primària, m'havia espantat en un primer moment. "Colló, quin nivell de lectura a 1r de Primària!", havia pensat. Ja he suposat, després, que es tracta de 1r d'ESO, evidentment.


Salutacions des de Xàtiva!

Carmeta ha dit...

Sí, Vicent. Per a primer de primària...és un poc complicat!

A més de que les històries d'autoajuda són horribles, en aquest cas, deixa entreveure un seguit de valors, com a "normals" no gens recomanables.