Aquesta n'és l'excusa.
Ahir divendres, vam anar d'excursió amb l'alumnat de 1r d'ESO al Museu de Prehistòria de València i a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, organitzada per un company d'història.
En la nostra visita al museu, escoltava els alumnes dient: això no és res més que una pedra amb purpurina, ma mare també té jarres d'eixes a casa, etc. i molts altres destrellats típics de l'edat.
El cas és que de l'explicació a la que jo vaig acudir, en vaig aprendre moltíssim: d'una banda, vaig recordar conceptes que ja no recordava, sobre prehistòria, i de l'altra vaig aprendre un grapat de didàctica. El meu company, Xavi Climent, va fer de guia en la visita al museu i la gràcia amb què explicava tot allò que véiem, com s'adaptava al grup a qui es dirigia, el reclam d'atenció a l'alumnat amb una clara efectivitat, em va encantar. Alguns exemples:
-En un moment, sonaven uns pardalets en l'àudio del Museu i els alumnes comencen a riure. Doncs, en lloc de fer-los callar, els diu: «Bé, com veig que esteu interessats en els pardalets, callem tots, escoltem-los primer i després ja continuaré». Voilà! en mig minut va poder tornar a reprendre l'explicació.
-I especialment, va haver una explicació que em va agradar moltíssim, pel que té de contacte amb la meua especialitat:
«Un jaciment arqueològic és un llibre fet de pàgines de terra»
No és meravellosa, la metàfora? després continuava explicant-los: «per poder conéixer els nostres avantpassats, hem de passar una pàgina de terra i analitzar les restes i així successivament».
Sé que arribar fins a eixe punt, ho fa l'experiència però em fa tanta enveja(sana)!!
Gràcies Xavi.
3 comentaris:
Eixe és Xavi! Un dels millors professors que he tingut jo. Per no dir el millor.
Una abraçada.
Jordi
Si, és una metàfora per tatuar-la per sempre en la memòria, genial!! m´ha encantat!!!
Anims i b7s.
ANA
Ana, eixa metàfora li la direm a la nostra restauradora...Isabel, a veure què en pensa.
Publica un comentari a l'entrada