Distàncies

Divendres acabí de treballar a les 14.00 a Villalonga i vaig enfilar la carretera fins a Sedaví.

El motiu era l'encontre amb els companys de l'institut de l'any passat, i el dinar, una paella feta per un company al pati de l'institut.

En entrar a l'institut, em vaig alegrar de veure la gent amb qui vaig compartir un curs sencer, sobretot els no-fumadors, que ens reuníem al bar de Rosa per esmorzar. El dinar va ser un èxit, la gent molt afable i em vaig alegrar d'haver-hi anat.

Però sobretot, el que més em va sobtar va ser la sensació que em va vindre quan, en eixir al pati, no vaig veure les muntanyes, sinó finques. M'hi he acostumat. Des de les finestres l'IES Vall de la Safor, des de les aules, la sala de professors i el pati, es veuen les muntanyes i m'encanta. És una sensació diferent i potser per això el tracte amb la gent, també és diferent.

La gent de Sedaví em preguntà si em pillava més a prop Villalonga o Sedaví i, si bé ho pense, de distància en quilòmetres Villalonga està bastant més lluny, la carretera és pitjor. Ara bé, culturalment, sentimentalment i socialment em pilla molt més a prop Villalonga:

La sensació de companyonia, de gent de casa, de broma i de la terra s'assembla més a la gent de la Ribera. La cerveseta divendres a migdia, parar a esmorzar i parlar de nosaltres i no d'alumnes a tothora, la llengua als corredors, poder anomenar la meua llengua com a català, , segons contextos, anar d'excursió amb alumnes i voler-m'hi quedar...sé que és demanar molt, però açò és el que jo voldria per quan tinga la plaça!

I és que realment, qui marca les distàncies?