Ahir, vaig assistir a la tertúlia que oferia Màrius Serra per la publicació del seu llibre Quiet, on parla d'una manera, sembla, bastant irònica (encara no l'he llegit) sobre la paràlisi cerebral que pateix el Llullu, el seu fill, i on conta moltes de les anècdotes que els han passat en els viatges que han fet durant diferents vacances.
Bé, doncs en un dels moments de la xarrada, s'hi va fer referència a un llibre Que jo me'n recordo de... de George Perec i on les olors tenen molta importància per al record.
De sobte, em va vindre a la ment totes aquelles olors que em recorden alguna cosa de la meua infantesa, per molts anys que passen i voldria establir una cadena, com aquella que férem dels sis plaers quotidians, que ens encomanà la Marta, anem allà:
L'olor a... Em recorda a:
1. Pastís de llima amb sucre cremat al damunt A l'ama de la casa.
2. Gel Sanex, el blanc de tota la vida AL campament d'Alcalalí, tenia 4 anys.
3. Gesmil A les festes de Sant Bernat, als 15 anys.
4. L'olor a pulveritzant per als tarongers ALS matins d'estiu a Vilella
I el mateix que l'altra vegada, segur que en seran molts més però, ahir, en 3 minuts, van ser aquests els que em vingueren al cap.
Passe la roda a:
-Marta Insa. La culpable d'açò.
-Begonya.
-Cristian.
3 comentaris:
Uff, quina faenassa m'encomanes! Però com que les olors m'apassionen no m'hi puc negar. A veure si en uns dies puc fer el post, que anem malament amb els ordinadors.
Jejej aquesta vega jo m´he lliurat (es broma).... jo amb el teu permis Miss Carmen, no puc anarmen sense dir que l´olor a la xespa banyada em recorda als meus estius a Asturies desde que vaig nàixer fins els 12 anys.
Què ganes tinc de tornar-hi!!!
Mil somriures
Ai, què xuli!!
Estic liadíssima, però a la que puga entrar al bloc ho faig de seguida.
Salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada