Total de visualitzacions de pàgina:

12/4/09

Ací em pica, ací em cou i ací et trenque l'ou


De menuda m'encantava la pasqua. Per sort, teníem un xaletet on anar, Vilella, o la parcel·la.

M'agradava especialment perquè era l'època en què els pares es reunien amb amics o amb família i nosaltres, ens reuníem amb els xiquets que tinguérem a mà: cosins, doncs cosins, fills d'amics dels pares, doncs també.

La qüestió és que és una de les èpoques amb tradicions que més m'agradaria recordar i que, ara per ara, note que van perdent-se:

- la "guinyaeta" . Divendres anterior a la setmana santa, a la Plaça Major. Havies de guinyar l'ull a qui vulgueres que fóra el teu pasqüer.

-Trencar l'ou al cap del teu pasqüer, amb la cançoneta que dóna títol a aquest post.

-Anar a la muntanya, o la muntanyeta de Sant Salvador a menjar la mona. (tot i que, ara per ara, també va bé, anar de viatge de tant en tant).

-Els pepitos de la mare. Per sort encara no s'ha perdut, i esperem que per molts anys!


Però les coses que més ràbia em fa no recordar són les cançons que cantàvem per jugar a la corda. Farà un parell de setmanes, Dídac va trobar una corda a casa dels pares i va posar-se a botar. De sobte, vaig voler cantar-li però només me n'eixia el cotxerito leré i sé, del cert, que en coneixia unes deu o dotze, perquè per sort, he pogut jugar, i molt, al carrer de menuda!La majoria d'elles eren en castellà, però ni així les recorde.

He trobat aquest blog on es canten i es boten algunes cançons. Hi ha algunes que no conec i altres, com pom, pom quién es i olla barrejada que les reconec però amb altres cançons o amb variacions.

En fi, que m'encantaria tornar-hi per veure'm jugant a la goma o botant a la corda i poder passar-ho als meus nebots.


1 comentari:

Lluvia ha dit...

Els pepitos de la meua sogra estan de mort!!! jajaja Jo fins fa 3 pasques enrere no n´havia provat mai!! quin delit!! Ara com tu dius espere que aquesta tradició no s´acave mai.
Em fique a recordar i no em surt ninguna canço de botar a la corda...les de palmaetes si...

AH Gràcies, vos tocarem varies vegades, si es que sempre esteu fora de cobertura jajaja serà el viure en Benicull (poc em queda!!) La casa ja va prenent molt de "color" ja estem acavant de tabicar!!!!
Un mega abrasot.