Cada divendres en tornar d'Elx cap ací, més o menys a l'altura de Benimuslem baixàvem les finestres del cotxe per olorar la nostra terra, per sentir-la.
I és que a casa nostra, no sé per quin motiu, les olors tenen una càrrega simbòlica important.
Hui, amb la família al complet a casa, de tornada de tot, em pare a estimar, a olorar, a observar els tarongers i la seua dolça flaire mentre córrec pel mateix recorregut de sempre, pel terme, i que tant havia trobat a faltar.
Deu semblar un tòpic però a aquestes altures necessitava la primavera, necessite passar temps al carrer, amb xiquets, o sense, bambar, bambar i bambar, perquè m'alça els ànims, em canvia el caràcter i sobretot em carrega les piles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada