Total de visualitzacions de pàgina:

10/5/10

La "xoni"


Malauradament, solem no associar la lectura amb un tipus de persones: les "xonis".
Sí, són aquelles adolescents de tangues per fora del pantáló, piercings, turbants enormes al cap i música taladrant al mòbil. Doncs bé, aquest matí m'he endut una sorpresa gratificant. A classe, comentàvem la relació entre la llargària d'un llibre i el seu interés, ja que és el que primer pregunten quan els dius el títol per llegir: "Quantes pàgines té?". De primeres rebutgen les obres llargues, per peresa, o no el lligen "o busquen la pel·lícula".
En acabant, m'he dirigit a una alumna, amb nom de "xoni", i li he recomanat "Perdona si et dic amor", de Federico Moccia, perquè sempre està parlant del seu nòvio i del regal dels enamorats i bla-bla-bla. Doncs bé, m'amolla:
"-Profe, si a mi si que me gusta leer, yo este libro (l'obligatori de castellà, de 190 pàgines) lo leí en la mañana de ayer. Y yo en mi casa tengo muchos libros del Roalh Dahl, ese, y de Dédalo e Ícaro y tonterías así. A mi me mola mogollón el Roalh Dalh".
En la vida hauria pensat que ni tan sols sabera el nom dels autors que lligen.
En fi, la lectura i els adolescents són així.