Total de visualitzacions de pàgina:

23/11/08

Roda la mola...

Seguint la roda de Begonya respecte els sis plaers quotidians, és difícil triar els més importants, però allà anem:

1. Diumenge de matí, alçar-me amb calma, i deixar al foc la cafetera mentres, en un bot, vaig a pel diari, per llegir-lo lentament mentre em prenc el café amb llet i un parell (o tres) de torradetes amb mantega.

2. Ara encara no (però tot arribarà): encendre la llar i observar el foc, llegir un bon llibre i fer una becadeta, o tot alhora, com a casa els pares.

3. Despertar-me dissabte o diumenge i sentir ploure molt i pensar "Hui no curre, uf!".

4. Passejar al solet "pel terme", com diuen ací.

5. Arribar a casa els iaios i trobar-me amb els nanos, i jugar i seguir-los els jocs, fer-los riure i per què no, també enrabiar-se. (Amb aquesta m'apunte a la número 5 de Begonya...)

6. Un costum que he adquirit des que sóc a ma casa i que crec que em resulta molt beneficiós: dinar i xarrar amb Dani (amb la boca plena no, ;D) sense tele.


Com veieu el fil conductor dels meus plaers més quotidians és l'entorn familiar. Ni un sopar en un lloc car, ni un bon viatge, ni un bon cotxe...tot això és res comparat amb una bona paelleta del pare o un bon asado de Cristian, que no tot el món pot gaudir de la diversitat gastronòmica!

Segurament me n'eixiran altres que potser apunte en una llibreteta i més avant les reprenga. Ja us ho diré.

Jo li passe la roda a:

-Miquelet, amic blocaire, que em comenta fidelment.
-A Cristian, per establir comparances i diferències amb les de Begonya.
-A Anna, que segur que em trasllada als seus plaers ràpidament, amb la seua poesia.

Ala! A currar-s'ho!

2 comentaris:

miquelet ha dit...

Gràcies per passar-me la pilota. Doncs aquí tens els meus sis plaers:

- Un bon esmorzar a mig matí amb un entrepà de llom amb olives, faves i tot regat amb un bon vi.

- Una vesprada tranquila jugant a l'Scrabble en català amb els amics.

- Una vesprada de pluja en la que no tinga cap feina per fer.

- Un partit de l'Elx a l'estadi amb els amics, on a la fi, allò que menys importa és el futbol.

- Estar amb la meua esposa (dóna igual el que estiga fent).

- Acariciar als meus gats. La relaxació que em dóna pot comparar-se a una classe de ioga.

Tinc molts més plaers quotidians. Llàstima que només puga dir sis.

Salut.

Ana ha dit...

Ups....arrive a hora??? Perdona Carmentxu pero es que en lo del obra (que el teu "home" ben be que es va riure quan ens va vore baixar trastos....ja l´apanyare ja!! jajaja), feina i altres histories estic un poc off... Allà vaig:

- Llegir un bon llibre a la platja i entre capitol i capitol alçar la vista i perdrem entre eixa suau linea que separa el cel de l´aigüa. Mirar al meu costat i vore a Enriquito com s´esforça en llegir "la sombra del vent" que li vaig regalar ja fa més de dos anys i mig (aixo no te preu jajaja)

-Sentir com la plutja acaricia els cristals (per supost que siga cap de setmana, ahi coincidim) i sentir eixa sensació de que estas a bon recaude.

-Anar a casa els meus tios i coincidir que estan els meus nebodets (ai no et vaig dir?? vaig ser tia de nou el pasat dia 9 de novembre, es diu Aitana, una princesseta)...I quan Neil em pega un mega abrasot, amb el "principe asssuulll" es innevitable no parar de somriure.

-Quan ens juntem els cosins. Estigam on estigam, em fa sentir-me a "casa".

-Les escapades improvisades que fem alguns diumenges per a descobrir nous llocs del nostre voltant, que tenim molt a prop i no apreciem. I asi també entraria el viatjar i plasmar amb la càmera tot el que m´enamora o em sorpren.

-El fer poc a poc un somni realitat, vore la il.lussió d´un futur als ulls d´Enrique, parlar i parlar de com ens farem la biblioteca o quins cuadres ficarem... A voltes em planteje si no cridariem al programa aquest "Esta casa es una ruina" iq ue ens la fagen en 10 dies, pero malgrat que hi han moments per a quedar-te calva de l´estres...pense que val la pena vore com un somni es va fent realitat ficant de la nostra part, no creus???

I bo, ja pare pq sino et plenaré tot aço...i tampoc es plan, un mega abrasot i a veure si ens veiem promte. Per cert el dissabte el que van anar a per l´esmorçar i el diari va ser Danielito, que quede en acta!!!! jejeje.

Mil somriures.

ANA