Total de visualitzacions de pàgina:

19/10/08

La importància de l'onomàstica


Fa uns dies al diari El punt, vaig llegir una notícia sobre un carrer de Simat de la Valldigna, el carrer Al tall, al qual li havien posat el nom aprovat pel plenari:

Que es dedique un carrer, una plaça o una avinguda al grup musical Al Tall, perquè amb la seua música van rememorar aquesta etapa de la nostra història moderna a través d’un disc, i per la seua aportació, recuperació i dignificació de la música popular i tradicional del País Valencià.
Un temps més tard, no recorde si el nou alcalde o què, encara no havia posat la placa i la cosa era que volia que mantingueren el nom antic.

En una altra ocasió vaig llegir que últimament els ajuntaments estan optant per posar noms de pobles o ciutats als seus nous carrers i és que així no es xafen els dits, ni tampoc es calfen el cap per buscar persones importants per a la vida del seu poble!

Després de llegir tot açò, si realment la retolació dels carrers ha de mostrar les coses importants per a l'ajuntament respectiu... mare meua!!! per això en Alzira les coses van com van...

Fixeu-vos:













En primer lloc, el progrés a Alzira, parla castellà (quan la gran majoria de carrers ja s'han traduït). I en segon lloc, aquest carrer és menut i fosc...si és que el nom ho diu tot!

Hi ha un altre cas, que em serveix també com a un bon exemple:


També l'ensenyament parla castellà!!! i a més el camí és estret i fosc, i no hi ha massa habitatges...pense que és el carrer més estret de tot Alzira (llevat del Palanca i Roca, a qui l'ajuntament ha dedicat un premi de teatre, amb Bromera).
En canvi, no vull ni contar-vos l'amplitud i la grandària de l'Avinguda de la Sobirania Nacional.
En fi...

4 comentaris:

miquelet ha dit...

Molt ben vist i realment simbòlic.
Aquí a Elx, per sort encara tenim noms com "Jardins de la Passionària", "Avinguda del País Valencià", "Carrer d'Ernesto Che Guevara", de "Joan Fuster", "Vicent Andrés Estellés", "Clara Campoamor", "Enric Valor", "8 de març". A veure què passa si a les properes eleccions guanya el PP. Taula rasa.

Salut.

Begonya ha dit...

I què me'n dius, de la Plaça de la Marina (o Armada, no recorde) Espanyola? Per a nosaltres sempre serà el parc de les canastes, perquè em negue a anomenar la plaça amb el nom oficial.
Encara més, el meu carrer, Joan Fuster, fa molts anys que té aquest nom, però en fa pocs, molt pocs (un parell), que té números (no passen de mitja dotzena), perquè abans tot eren garatges. Simptomàtic també, no? Un carrer que no s'anomena es com si no existira.

Carmeta ha dit...

Ja tens sort, doncs, Miquelet!
De tota manera revisa ara els carrers nous que s'hagen fet a partir de l'especulació urbanística...i ja em diràs.

Respecte el que diu Begonya,aquesta plaça és una de les més concorregudes i si fóra pel nom...tiraria enrere!
Per a mi és més divertit i més enriquidor parar-me a pensar qui era el Dr. Ferran, el Dr. Ros o perquè un determinat barri es diu Venècia o Les Basses...a l'Illa del Xúquer.

miquelet ha dit...

Doncs precisament molt d'aquestos noms s'han posat als barris nous. Segurament serem l'excepció que confirma la regla.

Salut.