Total de visualitzacions de pàgina:

7/8/08

Des d'un altre punt de vista...


Hem crescut. Ja, sí...


Recorde un pensament que tenia quan era xicoteta quan veia els meus pares traient comptes, d'assegurances, escola, pagaments diversos: " No vull fer-me major per no tindre els maldecaps de la declaració i de tanta paperassa".


Ara he canviat. Ho note en les coses que feia i que ara faig en la vida diària... i més ara que ja no visc amb els papàs: tinc hipoteca, tinc paperassa, assegurances i declaracions!
Tot i això, en ocasions m'agrada continuar sentint-me la menuda com em diuen a casa, jugar amb els nanos com quan jo tenia la seua edat i cridar els meus germans com a teta i tete tot i que ja estem un poc grandets. Que per què?

Doncs perquè trobe que és una manera de gaudir de la vida, no eludint les responsabilitats però sense estar tan marcats per les convencions, per com toca comportar-se a una edat determinada o a una altra: no m'agrada, amb 26, quasi 27, no vull ser una dona (en el sentit de persona major) responsable, ben vestida i seca, que només riu per baix del nas i que no es capaç de fer-se xiqueta de tant en tant...puf! si sabéreu com és de divertit!

1 comentari:

Lluvia ha dit...

Mai deguem tapar la llibertat del somriure de la xiqueta que portem dins...

Un abrasot.

ANA