Total de visualitzacions de pàgina:

15/4/08

Recomanacions literàries...(1)






LA VIDA A LA PORTA DE LA NEVERA







La vida a la porta de la nevera d’Alice Kuipers Barcelona: Amsterdam llibres,

200/240 pàgines, 12€


No em puc estar de començar dient que La vida a la porta de la nevera és una de les novel·les que m’han impressionat més darrerament. Per què? Per quatre raons: senzillesa, brevetat, originalitat i emotivitat.
Qui no ha escrit o llegit una nota a la nevera? “Nen, vés a comprar el pa.” “Mare, vine a buscar-me a les vuit.” “Arribaré tard.” “El sopar és al forn.” Però a qui se li havia d’acudir fer una novel·la amb notes a la nevera? Doncs, a l’Alice Kuipers, una anglesa que viu al Canadà, que ho ha aprofitat per escriure el seu primer llibre.
Encara que La vida a la porta de la nevera té més de dues-centes pàgines, es llegeix en tant sols una hora –entre Eastenders i Spooks, en un hotel de Manchester, si voleu conèixer on estudià l’autora. Tampoc trobareu pas frases extraordinàries: la tècnica narrativa no ho permet. Les notes a la nevera s’escriuen breus i senzilles. Tanmateix, no tindreu pas la sensació d’haver malgastat els diners. El llibre destil·la emoció i sensibilitat, sense caure mai en la cursileria.
A través de les notes a la porta de la nevera, podem seguir la vida de la Claire, una adolescent de quinze anys, i sa mare, una metgessa separada. En un moment donat, tot es pot trastocar i les notes ho reflecteixen: l’amor, la por, la pèrdua, les disputes i les reconciliacions, les expectatives…
La vida a la porta de la nevera és un reflex de la (in)comunicació actual en un món atrafegat que no ens deixa ni un instant per dir-nos que ens estimem. I, de vegades, quan volem fer-ho ja és massa tard.




David T. Baró


Ja he llegit aquest llibre!!La veritat és que es pot llegir perfectament en un viatge de tren, o en dues horetes mortes al llarg d'un cap de setmana.És molt fàcil de llegir, ràpid i angoixant al mateix temps, però sobretot té un format al qual estem acostumats, cada dia, a casa nostra, però que no s'havia fet encara novel·la...és entretingudet