El quadern de Carme

Un estiu a tot color

2011-09-02T18:27:00.005+02:00

Hui plou. Fa la sensació que torna la tardor. Jo, de moment, encara estic de vacances forçades ja que en lloc d'incorporar-me al centre de destinació, m'he incorporat a les llistes de l'INEM. Enguany la cosa es presentava ja difícil des de finals de curs, així que m'he afanyat a gaudir intensament de l'estiu. Sabeu la sensació que teníem de xicotets sobre la durada de l'estiu? Era immensament llarg, perquè no paràvem de fer coses, doncs això he sentit enguany, que l'he aprofitat per viatjar, descansar, visitar familiars, eixir a les festes de carrer, rebre convidats a casa, organitzar material opositor i arxius de l'ordinador, netejar, però sobretot per llegir:

Un parell de viatges a la llibreria per fer-ne la tria personal, un altre per deixar-me recomanar per la llibretera i dos o tres recomanacions de Paraula han omplit el meu temps de gaudi.

És curiós com a l'estiu les lectures em deixen un record més intens, són eixes les que recorde i recomane més vegades, pot ser perquè les relacione amb els llocs en què les he llegides o perquè el meu cap està lliure de preocupacions, però acaben per marcar-me més que les lectures d'hivern.

Mirant-ho bé, si enguany el meu estiu s'allarga...podré llegir més, intensament.

M'agrada llegir

2011-04-14T14:00:00.003+02:00

Abril és el mes literari per excel·lència: trobades, presentacions, fira del llibre, diada de Sant Jordi, etc. preparen el bon lector per a gaudir de l'estació en què més es llig, l'estiu. I per reforçar aquest gust per la lectura i per adherir-m'hi, ací teniu un video, ben engrescador:

Carregant...

2011-04-06T12:18:00.005+02:00

Recorde com si fóra ahir mateix un "pensament" que vaig afegir al meu perfil de Facebook, fa més o menys un any: Les palmeres no fan olor.

Cada divendres en tornar d'Elx cap ací, més o menys a l'altura de Benimuslem baixàvem les finestres del cotxe per olorar la nostra terra, per sentir-la.

I és que a casa nostra, no sé per quin motiu, les olors tenen una càrrega simbòlica important.

Hui, amb la família al complet a casa, de tornada de tot, em pare a estimar, a olorar, a observar els tarongers i la seua dolça flaire mentre córrec pel mateix recorregut de sempre, pel terme, i que tant havia trobat a faltar.

Deu semblar un tòpic però a aquestes altures necessitava la primavera, necessite passar temps al carrer, amb xiquets, o sense, bambar, bambar i bambar, perquè m'alça els ànims, em canvia el caràcter i sobretot em carrega les piles.

L'educació se'n va a la merda!

2011-01-26T12:32:00.002+01:00

Si penseu que l'ensenyament és un pilar de l'estat de benestar, si us preocupa l'aprenentatge dels vostres fills( dels qui en teniu i dels qui en tindreu), si voleu que la societat avance amb gent formada i preparada...PER FAVOR, NO VOTEU AL PP EN LES PRÒXIMES ELECCIONS!!

VERGONYA!

2011-01-20T09:41:00.003+01:00

Està clar que no esperàvem una oferta pública com la dels anys de bonança, però açò no m'ho volia creure!

I ara? Ens mobilitzem, o deixem passar el carro, una vegada més?

Els vicis s'encomanen

2011-01-15T12:03:00.006+01:00

Ser mare/pare d'una filòloga pot tindre efectes secundaris, però si damunt ets mare de dues...gita't a dormir!
Un d'eixos efectes és, per exemple, quan la mare fa ús de l'etimologia popular i nosaltres ens mirem i ens partim de riure per les assimilacions que s'arriben a fer (la cuixa per La Kutxa) o quan deien "techo" a casa i els més menuts contestaven: "iaios, a Argentina és techo, ací és sostre".
Altres vegades pense en tots aquells castellanoparlants de la meua edat i d'una mica més majors que diuen que no poden escriure, llegir o parlar en valencià perquè és molt difícil. Doncs bé, des de fa bastant temps la mare, que va deixar de ser xiqueta de molt menuda i que, per descomptat, no tingué ensenyament PEV, ni res que se li assemblara, cada dia fa un passet més:
Escriu en valencià les anotacions que es fa al calendari, les notes que em deixava quan jo arribava a casa i ella no hi era i als sobres on guarda les "resaptes". Sí, escrit així perquè ho escriu tal qual li sona, però no fa servir el prejudici lingüístic.
Fa un temps, sobretot des que no treballa i a partir de les eixides estivals dels néts, vaig pensar a passar-li lectures que m'havien agradat i que no em semblaven díficils. Els primers li'ls vaig comprar en castellà, per això de la falta de costum, i no en va fer massa cas, no li agradaven, "tenien massa brossa", deia.
Després vaig provar amb altres en català, ràpids de llegir, amb una història que enganxava i voilà! en un parell de dies se'ls acabava! Així, tampoc per a ella, el problema no ha estat la llengua ja que diu: "Si hi ha brossa, les paraules estranyes em costen d'entendre, però quan passen coses, és molt golós i ho entenc tot".

Sobre l'últim llibre que ha llegit, Totes les coses que no ens vam dir de Marc Levy, m'hauria agradat gravar-la en vídeo una vegada acabat: com un xiquet amb un regal de reis, amb els ulls com a plats i rient mentre contava el final de l'obra i es repassava tot el que havia llegit.

Ara és ella qui em demana lectures: "Veges que tens per casa..." diu.
I és que els vicis s'encomanen.

Balanços

2010-12-29T21:53:00.005+01:00

Aquells que treballem a l'ensenyament tenim un conflicte amb el final de l'any, bé, realment no és un conflicte, el nostre final d'any és a juny. Per això, crec que des de sempre, no compte els anys pel número que posa al calendari sinó pel curs que estava fent aquell any, i, ara, pel centre on estava treballant.
Però tot i això, ara, a finals de desembre, sí que fem una miradeta enrere i repassem un any estrany:

El canvi de lloc de faena suposà tornar a casa (alguns sí i d'altres encara no), cosa que fa valorar encara més la necessitat d'estar prop de la família, de com es troben a faltar quan estem/estan fora.
Els canvis laborals a la família ens han fet compartir més coses i me n'alegre.
La crisi, els retalls salarials, les vagues, etc. que han fet que la gent, per fi, toque de peus a terra.
La resta va anant anant i així ha de ser.

BON NADAL I MILLOR ANY (és un desig):

A discreció

2010-11-17T19:32:00.003+01:00

El dia de la celebració de la Macrotrobada, el meu cap de departament em va "agafar al vol" per col·laborar amb un projecte de l'escola La Gavina, sobre Escola Valenciana. I clar, una que no té vergonya ni la coneix, accepta la invitació pensant que seria una participació que es quedaria en petit comité, per "als de casa", o la gent del gremi, que sap com funciona açò.
Doncs bé, a banda d'aparéixer al web d'Escola Valenciana, també estic en primer pla, a la revista Argus, en companyia de Joan Carles Girbés, gràcies al qual me n'he assabentat.

Qui em manaria clavar-me en aquestos fregats!

Polisèmia

2010-11-13T10:26:00.005+01:00

Tots sabem com són d'importants les frases fetes i els refranys a la nostra llengua, però mai se m'havia passat pel cap fer un estudi tan exhaustiu d'una paraula que sempre apareix a qualsevol conversa.

Removent consciències

2010-10-14T10:26:00.002+02:00

Una bona invenció

2010-06-27T17:53:00.004+02:00

Fa temps que havia escoltat comentaris positius sobre aquesta novel·la, reforçats per diferents recomanacions al Postgrau de Literatura Infantil i Juvenil organitzat per la Universitat de València, però és ara, en plenes oposicions, quan m'he decidit a llegir-la, bé, per la seua aplicació didàctica, bé per gust.
La invenció d'Hugo Cabret, de Brian Selznick és una obra extraordinària:
L'argument es desenvolupa a París, el 1931, però la història té unes clares reminiscències a la novel·la del segle XIX, pels descobriments, per l'espai i per la "picardia"(del tipus de Tom Sawyer), i amb el començament in medias res t'enganxa des de primera hora. Tot i això, el que més sorprén de la història de l'Hugo Cabret no és l'argument, sinó el format, és una novel·la gràfica que usa les imatges com si d'una pel·lícula es tractara i que fan que no trobes a faltar les paraules, fins al punt que si parla d'una pel·lícula, en reprodueix el fotograma original.
A més, el fons negre de les pàgines i el seu emmarcament amb un bordejat artístic fa que no pugues evitar relacionar-la amb una pel·lícula de cine mut.
Té 514 pàgines que paga la pena gaudir, ja que en aquesta època de la informació directa, i de moda de l'audiovisual, és una obra ràpida, entretinguda i original, pensada per a joves, però molt recomanable també per a adults.

I com al cine mut, ara, sobren les paraules: llegiu-la!

El regal de Zapatero als funcionaris

2010-06-07T18:16:00.003+02:00

Continuem en la lluita

2010-06-07T18:11:00.000+02:00

Visca el foment de la lectura!

2010-05-22T23:03:00.004+02:00

Qui diu que no hi ha estratègies per fomentar la lectura?

La "xoni"

2010-05-10T11:53:00.003+02:00

Malauradament, solem no associar la lectura amb un tipus de persones: les "xonis".
Sí, són aquelles adolescents de tangues per fora del pantáló, piercings, turbants enormes al cap i música taladrant al mòbil. Doncs bé, aquest matí m'he endut una sorpresa gratificant. A classe, comentàvem la relació entre la llargària d'un llibre i el seu interés, ja que és el que primer pregunten quan els dius el títol per llegir: "Quantes pàgines té?". De primeres rebutgen les obres llargues, per peresa, o no el lligen "o busquen la pel·lícula".
En acabant, m'he dirigit a una alumna, amb nom de "xoni", i li he recomanat "Perdona si et dic amor", de Federico Moccia, perquè sempre està parlant del seu nòvio i del regal dels enamorats i bla-bla-bla. Doncs bé, m'amolla:
"-Profe, si a mi si que me gusta leer, yo este libro (l'obligatori de castellà, de 190 pàgines) lo leí en la mañana de ayer. Y yo en mi casa tengo muchos libros del Roalh Dahl, ese, y de Dédalo e Ícaro y tonterías así. A mi me mola mogollón el Roalh Dalh".
En la vida hauria pensat que ni tan sols sabera el nom dels autors que lligen.
En fi, la lectura i els adolescents són així.

David contra Goliat

2010-03-07T00:10:00.001+01:00

Encuentra más vídeos como este en Afectados por Contratos de Intercambio y Clips de Bankinter

Amb molta vista

2009-12-15T20:25:00.004+01:00

QUÈ FEU? Us heu tornat boges/bojos? Com se vos ocorre estar llegint a través d'una pantalla d'ordinador? US QUEDAREU CECS!!!(Font de Mora dixit)

Sí. L'última pensada de l'estrambòtic conseller ha estat negar el portàtil de 10" que ofereix el ministeri als estudiants valencians. La raó? -i s'ha parat a llegir no-sé-quin informe mèdic- doncs diu que una lectura continuada davant d'una pantalla d'ordinador (i de 10") pot suposar un increment de miops i que, per tant, per millorar la salut dels estudiants, no firmarà el conveni amb el ministeri d'educació.

Senyor Font de Mora, vosté va estudiar amb un portàtil a taula? no, veritat? i, PORTA ULLERES!!!

Fa poc des de la Conselleria ens van fer passar a l'alumnat del 3r d'ESO una prova de nivell i després el professorat ho havia de passar a una plataforma Moodle, és a dir, una plataforma d'ensenyament virtual, però clar, com que no tenim bastants ordinadors per a tots als centres, els alumnes ho feren al paper i nosaltres (indignats) vam haver de passar-ho. Doncs bé, una de les preguntes era: "S'utilitzen les noves tecnologies a l'aula?""Sempre, quasi sempre, mai, quasi mai", clar, la majoria del nostre alumnat contestà que "mai". Què havia de contestar?

És tot un destrellat general que mai no arribaré a entendre. Vull pensar que el conseller té un afany de protagonisme molt desenvolupat i que de tant en tant s'ha de fer notar...

Sense paraules

2009-10-26T10:24:00.003+01:00

Desequilibri

2009-09-16T17:19:00.005+02:00

El meu dia a dia, enguany en dues situacions:

-Estudi de les oposicions: El centre d'anàlisi lingüística és el text o discurs, que es considera una unitat amb valor semàntic i comunicatiu autònom.

-Hora de classe: -Profe (o senyo), ¿cómo se llama esto?

-Això es diu "taula".

Animals de costums

2009-09-01T18:01:00.003+02:00

La setmana que ve em traslladaré durant tot el curs a Elx. Aquesta, hi hem anat per portar coses, presentar-me a l'institut i tantejar el terreny.

El cas és que m'ha semblat molt curiós el meu comportament en arribar al pis d'Elx: fa uns quants mesos, parlàvem dels records olorosos i de les assimilacions que féiem en olorar alguna cosa. Doncs bé, la primera cosa que vaig fer en entrar a la meua pròxima residència va ser connectar l'ambientador que tinc a casa!, seguidament, connectar el marc digital, amb fotos de la família. Supose que inconscientment vull fer del piset, un cantonet de la meua vida, i aquestes són les dues coses que la meua ment m'ha manat endur-me per fer-ne cinc cèntims del que tinc ací.

Al mateix temps, en arribar a Elx, també he notat una olor característica que recorde del dia que vam anar buscant pis pels carrers del centre: m'ha agradat reconéixer-la i me n'he alegrat.

Tot siga que m'hi acostume i després, a casa, la trobe a faltar...

Temps de lectura

2009-08-09T22:37:00.004+02:00

L'estiu és el moment ideal per devorar, però també assaborir un grapat d'obres interessants.

Al llarg de l'any, no puc gaudir de lectures plaenteres, triades a consciència, perquè la tauleta de nit està completament plena de llibres recomanats als alumnes, enguany concretament més de 15.

Des de fa mes i mig, en canvi, i gràcies a l'abandonament complet de la televisió, he gaudit de tres lectures, estic amb el començament de la quarta i a la meua tauleta de nit està esperant-me la cinquena.

És hora de llegir, a la fresca si pot ser, sí, però també de parlar de lectures: amb EQP i Dards llegim, recomanem i fem tràfic d'obres, i, tot i que al seu ritme de lectura, se'l pot considerar una addicció, em serveixen de referent.

Si parlem de l'última obra que m'han recomanat i que ja he acabat, Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy, he de parlar-ne positivament mil i una vegades. És una comèdia divertida, entretinguda, irònica, en ocasions mordaç, però no de riure fàcil. Ha estat una d'aquelles obres que no pots abandonar i de les que en penses quan no la pots llegir i això feia temps que no em passava.

Si en teniu oportunitat, gaudiu-la, jo ho he fet i m'ha deixat bon gust de boca.

Vacances

2009-07-19T19:29:00.002+02:00

Amb les opos, no hi va haver sort. I ho dic en passat perquè des del dia 1 de juliol, "la data", estic de vacances: Murphy se'm va aparéixer per fotre'm la festa, encara que, tot i que jo no en tenia massa esperances, l'última temporada si que m'hi vaig agobiar i això sempre duu una miqueta de cuquet els dies abans de l'examen.

Ara, que ja m'he assabentat que algunes companyes o amigues o conegudes (i també en masculí) han aprovat, pense "l'any que ve serà el meu" i hui, després d'un dia esplèndid de platja, els hi escric per felicitar-los i per encoratjar aquells que s'han quedat sense la plaça desitjada. Xics, xiques, és qüestió de temps.

BONES VACANCES

Ja ha arribat l'estiu

2009-06-25T09:46:00.004+02:00

Ja arribat l'estiu, sí. I?

Ara tothom està fent plans de vacances, fent sopars i dinars d'acomiadament dels companys de curs, començant a anar a la platja...mentrestant els opositors no eixim de les nostres habitacions d'estudi.

Finalment, la data de començament de les agonioses proves serà l'1 de juliol, a València capital, en el meu cas. I un any més, ens trobarem pràcticament les mateixes cares de tots els anys, que després de la mitja horeta de rigor, no sabrem si continuar o si ho deixem estar, una vegada més.

És complicadíssim traure temps després de treballar, corregir exàmens, preparant proves, fitxes o activitats, retocar la programació, posar notes, claustres, reclamacions, etc., etc. tindre ara ganes d'estudiar un temari que fa anys que vam aprendre i que ara, molts dels que ens examinaran probablement ni el recorden, però, hem de passar-ho, està muntat així.

A més, enguany amb això de la crisi, sembla que tothom vol opositar, i la ràtio ha pujat fins a 7,2 persones/plaça, així que hem de traure una mitjana total d'un 7 i escaig per tindre la maleïda plaça, i realment, després parles amb la gent que ja la té i, sí, han descansat, però després vénen les destinacions definitives per Rojales, San Miguel de Salinas o Santa Pola i les comissions de servei a dit, i ara, les adjudicacions telemàtiques i penses, què no s'ha d'acabar mai, aquesta agonia?

Bé, després d'haver-me quedat una miqueta més a gust, vaig a estudiar, que és el que porte fent des de les 8.00 del matí, i és el que estaré fent aquest cap de setmana, per si em busqueu...

Objectius mínims

2009-05-19T17:23:00.004+02:00

Ara que arriba el final de curs, el nostre alumnat (i nosaltres, els interins, també) està en època d'exàmens, segons la llei, marcats pels objectius que volem aconseguir. Sí, estic d'opos.

Jo, que odie arribar a l'aula i soltar la teoria pura i dura, solc relacionar-los els continguts, ni que siga amb una mininoticia de la premsa local. En segon d'ESO, solc aprofitar l'explicació dels tipus de textos, per col·locar-los alguna coseta de sociolingüística o, fins i tot, de política, ja que tinc algun que altre jove independentista a l'aula i, la zona on està el centre, m'ho permet.

L'alumnat, molt sabut, de vegades es queda només amb l'anècdota, però jo em sent satisfeta si d'alguna manera sé que després el contingut els vindrà al cap per la historieta que els vaig contar.

Ara bé, de vegades em vénen dubtes.

Aquest matí he fet un examen en un segon d'ESO i una de les preguntes era: Escriu les abreviatures corresponents a aquestes paraules. Doncs bé, hi havia la paraula dreta. Una alumna em pregunta:

-Carme, és la dreta política o la dreta de la mà? -terra traga'm, he pensat.

-Bé, és igual. És...dreta.

Acabe de corregir l'examen. No és la mateixa abreviatura. Solució:

dreta: PP/dta.

Ara, ho considere animalada d'examen? o adquisició d'uns coneixements que no vénen al currículum? he, he

Competència per aprendre a aprendre

2009-05-16T13:36:00.004+02:00

Aquesta n'és l'excusa.

Ahir divendres, vam anar d'excursió amb l'alumnat de 1r d'ESO al Museu de Prehistòria de València i a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, organitzada per un company d'història.

En la nostra visita al museu, escoltava els alumnes dient: això no és res més que una pedra amb purpurina, ma mare també té jarres d'eixes a casa, etc. i molts altres destrellats típics de l'edat.

El cas és que de l'explicació a la que jo vaig acudir, en vaig aprendre moltíssim: d'una banda, vaig recordar conceptes que ja no recordava, sobre prehistòria, i de l'altra vaig aprendre un grapat de didàctica. El meu company, Xavi Climent, va fer de guia en la visita al museu i la gràcia amb què explicava tot allò que véiem, com s'adaptava al grup a qui es dirigia, el reclam d'atenció a l'alumnat amb una clara efectivitat, em va encantar. Alguns exemples:

-En un moment, sonaven uns pardalets en l'àudio del Museu i els alumnes comencen a riure. Doncs, en lloc de fer-los callar, els diu: «Bé, com veig que esteu interessats en els pardalets, callem tots, escoltem-los primer i després ja continuaré». Voilà! en mig minut va poder tornar a reprendre l'explicació.

-I especialment, va haver una explicació que em va agradar moltíssim, pel que té de contacte amb la meua especialitat:

«Un jaciment arqueològic és un llibre fet de pàgines de terra»

No és meravellosa, la metàfora? després continuava explicant-los: «per poder conéixer els nostres avantpassats, hem de passar una pàgina de terra i analitzar les restes i així successivament».

Sé que arribar fins a eixe punt, ho fa l'experiència però em fa tanta enveja(sana)!!

Gràcies Xavi.

Sensespai

2009-04-27T21:57:00.006+02:00

L'ecologia està de moda.

Es veu poca gent encara amb bicicleta per la ciutat, tot i que ara hi ha un model de passeig molt xulo i sembla que està fent furor. Tots coneixem els beneficis d'usar un transport així: és fàcil d'aparcar, no gasta gasoil i és beneficiós amb el medi ambient.

Però...NO ESTEM FAVES! Supose que la gent d'alguns pobles de la Ribera haurà vist unes bicis meravelloses per enllaçar la comarca fent ús del préstec que ofereixen els diversos ajuntaments (ací en teniu més detalls), però la pregunta és: algú em pot explicar com enllacem eixos pobles sense posar-nos en perill?

Per exemple, per enllaçar la Ribera Alta i la Baixa, des d'Alzira, passant per Benicull i arribant a Corbera, ho podem fer tot per caminals, però com s'enllacen Alzira i Carlet o Benimodo?

Resulta que la meravellosa idea d'oferir aquest préstec de bicicletes (Ambici) s'ha fet començant la casa per la teulada: primer s'han posat les bicis i després es faran els enllaços de les carreteres, segons el Levante:

Para completar el proyecto Ambici la mancomunidad estudia la creación de una red de vías verdes que una las localidades de la comarca a través de caminos rurales. Se trata de caminos poco transitados y en los que sólo se autorizaría el paso a vecinos, bicicletas y viandantes.

Mario Flores admitió la carencia de carriles bicis en la comarca y reconoció que es «temerario» que los usuarios del nuevo servicio de bicis circulen por carreteras que carecen de carriles exclusivos para bicicletas.

Com que para completar el proyecto? si no hi ha per on transitar de manera segura entre els pobles, que en principi és l'objectiu d'una inversió de 300.000€, per què nassos volem les bicis?

Més que res perquè per anar pel poble, els majors ja en tenen una de pròpia i els xiquets tenen la Motoreta o l'Orbea, pròpia o heretada.

Ací em pica, ací em cou i ací et trenque l'ou

2009-04-12T22:01:00.004+02:00

De menuda m'encantava la pasqua. Per sort, teníem un xaletet on anar, Vilella, o la parcel·la.

M'agradava especialment perquè era l'època en què els pares es reunien amb amics o amb família i nosaltres, ens reuníem amb els xiquets que tinguérem a mà: cosins, doncs cosins, fills d'amics dels pares, doncs també.

La qüestió és que és una de les èpoques amb tradicions que més m'agradaria recordar i que, ara per ara, note que van perdent-se:

- la "guinyaeta" . Divendres anterior a la setmana santa, a la Plaça Major. Havies de guinyar l'ull a qui vulgueres que fóra el teu pasqüer.

-Trencar l'ou al cap del teu pasqüer, amb la cançoneta que dóna títol a aquest post.

-Anar a la muntanya, o la muntanyeta de Sant Salvador a menjar la mona. (tot i que, ara per ara, també va bé, anar de viatge de tant en tant).

-Els pepitos de la mare. Per sort encara no s'ha perdut, i esperem que per molts anys!

Però les coses que més ràbia em fa no recordar són les cançons que cantàvem per jugar a la corda. Farà un parell de setmanes, Dídac va trobar una corda a casa dels pares i va posar-se a botar. De sobte, vaig voler cantar-li però només me n'eixia el cotxerito leré i sé, del cert, que en coneixia unes deu o dotze, perquè per sort, he pogut jugar, i molt, al carrer de menuda!La majoria d'elles eren en castellà, però ni així les recorde.

He trobat aquest blog on es canten i es boten algunes cançons. Hi ha algunes que no conec i altres, com pom, pom quién es i olla barrejada que les reconec però amb altres cançons o amb variacions.

En fi, que m'encantaria tornar-hi per veure'm jugant a la goma o botant a la corda i poder passar-ho als meus nebots.

Distàncies

2009-04-06T16:26:00.005+02:00

Divendres acabí de treballar a les 14.00 a Villalonga i vaig enfilar la carretera fins a Sedaví.

El motiu era l'encontre amb els companys de l'institut de l'any passat, i el dinar, una paella feta per un company al pati de l'institut.

En entrar a l'institut, em vaig alegrar de veure la gent amb qui vaig compartir un curs sencer, sobretot els no-fumadors, que ens reuníem al bar de Rosa per esmorzar. El dinar va ser un èxit, la gent molt afable i em vaig alegrar d'haver-hi anat.

Però sobretot, el que més em va sobtar va ser la sensació que em va vindre quan, en eixir al pati, no vaig veure les muntanyes, sinó finques. M'hi he acostumat. Des de les finestres l'IES Vall de la Safor, des de les aules, la sala de professors i el pati, es veuen les muntanyes i m'encanta. És una sensació diferent i potser per això el tracte amb la gent, també és diferent.

La gent de Sedaví em preguntà si em pillava més a prop Villalonga o Sedaví i, si bé ho pense, de distància en quilòmetres Villalonga està bastant més lluny, la carretera és pitjor. Ara bé, culturalment, sentimentalment i socialment em pilla molt més a prop Villalonga:

La sensació de companyonia, de gent de casa, de broma i de la terra s'assembla més a la gent de la Ribera. La cerveseta divendres a migdia, parar a esmorzar i parlar de nosaltres i no d'alumnes a tothora, la llengua als corredors, poder anomenar la meua llengua com a català, , segons contextos, anar d'excursió amb alumnes i voler-m'hi quedar...sé que és demanar molt, però açò és el que jo voldria per quan tinga la plaça!

I és que realment, qui marca les distàncies?

Cadena d'olors

2009-02-24T13:38:00.006+01:00

Ahir, vaig assistir a la tertúlia que oferia Màrius Serra per la publicació del seu llibre Quiet, on parla d'una manera, sembla, bastant irònica (encara no l'he llegit) sobre la paràlisi cerebral que pateix el Llullu, el seu fill, i on conta moltes de les anècdotes que els han passat en els viatges que han fet durant diferents vacances.

Bé, doncs en un dels moments de la xarrada, s'hi va fer referència a un llibre Que jo me'n recordo de... de George Perec i on les olors tenen molta importància per al record.

De sobte, em va vindre a la ment totes aquelles olors que em recorden alguna cosa de la meua infantesa, per molts anys que passen i voldria establir una cadena, com aquella que férem dels sis plaers quotidians, que ens encomanà la Marta, anem allà:

L'olor a... Em recorda a:

1. Pastís de llima amb sucre cremat al damunt A l'ama de la casa.

2. Gel Sanex, el blanc de tota la vida AL campament d'Alcalalí, tenia 4 anys.

3. Gesmil A les festes de Sant Bernat, als 15 anys.

4. L'olor a pulveritzant per als tarongers ALS matins d'estiu a Vilella

I el mateix que l'altra vegada, segur que en seran molts més però, ahir, en 3 minuts, van ser aquests els que em vingueren al cap.

Passe la roda a:

-Marta Insa. La culpable d'açò.

-Begonya.

-Cristian.

Les caixetes d'infusions

2009-02-24T13:19:00.009+01:00

Com bé sabeu, EQP i Dards van estar a Argentina en Nadal. I com no, una de les meues comandes va ser la caixeta del te, després de veure açò. Bé, doncs després de perdre les maletes i tot allò, la caixeta va arribar i per fi he tingut de temps de pintar-la, la meua i la de ma mare.

Vaig aprofitar una sobretaula de dinar a cals pares, mentre el Miquel dormia i Dídac i la mare m'ajudaven, per pintar la de la mare. Només tenia unes quantes tèmperes d'una manualitat que vaig fer per a Dídac quan encara no havia nascut, i...avant!

Després em va costar mampendre la meua, perquè m'havia agradat molt el resultat, però en una altra sobretaula, m'hi vaig posar (esta vegada sense ajuda, que Dídac tenia partit):

Què us semblen?

El foc a l'hivern és mig aliment

2009-01-21T20:28:00.005+01:00

Rescatant aquells sis plaers quotidians de què parlàrem alguns posts enrere, hui per hui, puc acabar d'acomplir un d'aquells que vaig deixar a mitges...LA LLLAR! (sobretot des de la factura dels senyors Iberdrola!)

I és que he estat navegant per buscar el significat del foc i he trobat coses molt interessants, tot i que en tinc una visió particular:

Estic d'acord en què el foc és símbol de germanor: a casa dels pares, a ningú se li ocorria anar a una altra estança que no fóra on hi havia la xemeneia, així que compartíem bones xarrades, a la vora del foc.

També ens servia per mantindre calents els plats, mentre arribaven uns i altres, per tant, no feiem us del microones. Al mateix temps, féiem carxofes i -poca- carn a la brasa, que ja se sap el perill del greix als tubs.

A més, em transmet calma, tranquil·litat, el simple fet d'observar la flama, amb els llums i la televisió apagats i escoltant els esclafits de la llenya en cremar.

Ara bé, mantindre els ulls oberts al costat del foc em resulta una miqueta complicat...m'entra una soneguera...

Finalment, no sé si el foc és purificador, o si simbolitza l'infern...si és així, deixeu-me estar-hi fins que faça menys fred!

Educació en valors

2009-01-05T14:17:00.004+01:00

Una vegada més he d'escriure criticant les idees que es transmet a l'alumnat amb la lectura.

A principi de curs em va passar amb una lectura que havia de fer la classe de primer, en castellà. Doncs, m'ha passat una altra vegada:

Per a la segona avaluació tenen com a lectura obligatòria El caballero de la armadura oxidada, del qual tenia bones referències tant en aquesta llengua com en la traducció al català.

La novel·la aprofita el marc cavalleresc per desprendre idees a l'estil dels llibres d'autoajuda, i fa un recorregut pel castell del silenci, d'on el protagonista no podrà eixir mentre no entenga el missatge que se li vol transmetre, el castell del coneixement, on ha d'entendre que cal que es conega a ell mateix per arribar a la felicitat i tot allò.

Doncs bé, en primer lloc, pense que l'alumnat de primer es queda només amb la història marc i que no és capaç de llegir entre línies el que realment es vol fer arribar. Ara bé, hi ha afirmacions crec que bastant grosses, per educar-los en la igualtat, el no-sexisme, etc. Atenció:

Se acordó de las épocas en las que el asunto de la caballería había estado bajo mínimos y no se podían permitir comprar ropa nueva o contratar sirivientes. Julieta había confeccionado vestidos para la familia y había preparado deliciosos platos para el caballero y sus amigos. El caballero reconoció que Julieta había mantenido siempre el castillo muy limpio. Y él le habia dado muchos castillos para limpiar. A menudo habían tenido que mudarse a un castillo más barato cuando él habia regresado de las cruzadas sin un chavo. Había dejado que Julieta hiciera casi todas las mudanzas ella sola, pues él solia estar siempre en algún torneo...

I encara una altra:

-Vós, como la mayoría de la gente, queréis poseer muchas cosas bonitas, pero es necesario separar la necesidad de la codicia.

-Decidle eso a una esposa que quiere un castillo en un mejor barrio- replicó mordaz el caballero.

Una expresión divertida se dibujó en el rostro de Merlín.

QUÈ?! Com que una expresión divertida? Doncs a mi no em fa cap gràcia!!!

El pitjor de tot açò és que l'edició que tinc a les meues mans ja és la 99! i continua posant-se, des dels departaments, com a lectura obligatòria.

Companys i companyes, ens parem a mirar el que volem que aprenguen? o simplement repetim les mateixes lectures que fa vint anys perquè nosaltres ja tenim la faena feta?

Per favor...

Definitivament no puc...

2008-12-12T20:14:00.006+01:00

Haureu comprovat que en la meua llista de llibres que porte entre mans, hi havia dos que hi han estat un fum de temps. Doncs bé, això és perquè amb les lectures obligatòries, i les optatives, per a l'alumnat no els he pogut dedicar massa temps.

A més, he de confessar una cosa:

Després d'haver llegit unes 450 pàgines, pam dalt pam baix, NO PUC AMB LA LLADRE DE LLIBRES!! havia llegit un munt de crítiques positives abans d'adquirir-lo i tothom deia que l'enganxava i que no el podien deixar i tal, entre elles el web http://www.quellegeixes.cat/ , on tot aquell que parla del llibre ho fa positivament.

Ara, analitze per què l'abandone i pense que és, en primer lloc, perquè no sabia que estava ambientant en la Segona Guerra Mundial i l'horror nazi, i estic cansadíssima del tema, i l'altra perquè ha estat una lectura tan pausada que ha perdut el meu interés.

Ara bé, que no és tan estrany que m'haja passat perquè a casa tinc una prestatgeria on deixe les novel·les que deixe a mitges (sí, ho faig) i pegant una ulladeta són: L'ombra del vent, Kafka a la platja i La meitat de l'ànima de Carme Riera, i ara, a més, La lladre de llibres.

Què tenen en comú aquestes novel·les? doncs que o bé han estat grans èxits de vendes o bé han recollit algun premi, és a dir, la meua adquisició va estar condicionada pel gust de la majoria, ara acabe de corroborar que el meu gust no és el de la majoria, que en farem!

Per cert, amb Les trampes del desig la lectura també ha estat pausada, però continua a la tauleta de nit i totes les dies l'agafe una mica, no he perdut l'interés pel que m'ha de dir, així que...l'abandonament de l'altre no ha de tindre molt a veure amb la lectura pausada!

Vull que em toque "la polla"!!!

2008-12-08T12:38:00.004+01:00

No m'he tornat boja, no.

Aquest octubre uns amics, Enrique i Anna ( i ells contesten «i el cocouaua») van anar de viatge a Xile. Com que la càmera d'Anna és molt faenera, cosa que podeu observar al seu blog, em van portar unes quantes fotos, boníssimes.

En un principi havia pensat posar-les totes juntes, però crec que paga la pena traure-los un poquet el suc, tot i que ara per ara no les puc descarregar.

De segur que la majoria de vosaltres us heu encomanat a la Santa Loteria per evitar o per minvar una miqueta els efectes de la crisi (que tots no tenim un Dídac en casa), doncs bé:

Què us semblaria si damunt el nom fóra un poc més divertit?

Caldria preguntar-nos qui substitueix el calb de la loteria...

Roda la mola...

2008-11-23T16:10:00.005+01:00

Seguint la roda de Begonya respecte els sis plaers quotidians, és difícil triar els més importants, però allà anem:

1. Diumenge de matí, alçar-me amb calma, i deixar al foc la cafetera mentres, en un bot, vaig a pel diari, per llegir-lo lentament mentre em prenc el café amb llet i un parell (o tres) de torradetes amb mantega.

2. Ara encara no (però tot arribarà): encendre la llar i observar el foc, llegir un bon llibre i fer una becadeta, o tot alhora, com a casa els pares.

3. Despertar-me dissabte o diumenge i sentir ploure molt i pensar "Hui no curre, uf!".

4. Passejar al solet "pel terme", com diuen ací.

5. Arribar a casa els iaios i trobar-me amb els nanos, i jugar i seguir-los els jocs, fer-los riure i per què no, també enrabiar-se. (Amb aquesta m'apunte a la número 5 de Begonya...)

6. Un costum que he adquirit des que sóc a ma casa i que crec que em resulta molt beneficiós: dinar i xarrar amb Dani (amb la boca plena no, ;D) sense tele.

Com veieu el fil conductor dels meus plaers més quotidians és l'entorn familiar. Ni un sopar en un lloc car, ni un bon viatge, ni un bon cotxe...tot això és res comparat amb una bona paelleta del pare o un bon asado de Cristian, que no tot el món pot gaudir de la diversitat gastronòmica!

Segurament me n'eixiran altres que potser apunte en una llibreteta i més avant les reprenga. Ja us ho diré.

Jo li passe la roda a:

-Miquelet, amic blocaire, que em comenta fidelment.
-A Cristian, per establir comparances i diferències amb les de Begonya.
-A Anna, que segur que em trasllada als seus plaers ràpidament, amb la seua poesia.

Ala! A currar-s'ho!

Pans & crisi

2008-11-23T15:48:00.003+01:00

Fa unes setmanes vaig llegir en un periòdic un estudi sobre els hàbits alimentaris i l'oci en temps difícils. En aquest context és lògic pensar que les cadenes de menjar ràpid són les que estan traient profit de la crisi econòmica. El MacDonald's havia pujat un no-sé-quant-per-cent les seues vendes però, segons aquesta imatge, no sé com haurà quedat el Pans & Company:

-Un café i un croissant....150 €!!!

-Mig entrepà i un refresc...195 €?

Sí, és un error, li falta la coma, ja ho sé. Però no crec que en aquests temps es puga jugar amb aquestes coses, que hi ha preus que tiren enrere!

Punt de vista....objectiu?

2008-11-09T11:30:00.004+01:00

El punt de vista objectiu és una de les premises que haurien de seguir els periodistes, de tots els àmbits, però tots sabem quin diari llegir si busquem que ens reforcen les nostres idees. També hi ha gent (estranya per a mi) que diu que llig els diaris que són contraris a les seues idees per conéixer l'enemic (jo em posaria dels nervis).

Ara bé, una cosa és deixar entreveure el teu punt de vista a les notícies que escrius i una altra és no donar alternatives a l'opinió dels lectors.

Fixeu-vos en aquesta enquesta que publicava divendres, 7 de novembre, el diari Avui:

A la pregunta, Fa bé Zapatero d'oferir fidelitat a Obama? Tenim les respostes següents:

-No, és excessiut: que clar, hi ha qui no entendrà això que vol dir: "¿excessiut? , com no sé què és triaré l'altra..."

-Dubto que sigui útil: "sí, dubto tant que sigui útil com contestar a aquesta enquesta plena d'errades i de destrellats"

-Dubto que sigui útil: "ui?, si hi ha dues contestacions iguals....aquesta és la bona!!"

Dubteu ara, del punt de vista objectiu de l'Avui?

La importància de l'onomàstica

2008-10-19T16:55:00.008+02:00

Fa uns dies al diari El punt, vaig llegir una notícia sobre un carrer de Simat de la Valldigna, el carrer Al tall, al qual li havien posat el nom aprovat pel plenari:

Que es dedique un carrer, una plaça o una avinguda al grup musical Al Tall, perquè amb la seua música van rememorar aquesta etapa de la nostra història moderna a través d’un disc, i per la seua aportació, recuperació i dignificació de la música popular i tradicional del País Valencià.

Un temps més tard, no recorde si el nou alcalde o què, encara no havia posat la placa i la cosa era que volia que mantingueren el nom antic.

En una altra ocasió vaig llegir que últimament els ajuntaments estan optant per posar noms de pobles o ciutats als seus nous carrers i és que així no es xafen els dits, ni tampoc es calfen el cap per buscar persones importants per a la vida del seu poble!

Després de llegir tot açò, si realment la retolació dels carrers ha de mostrar les coses importants per a l'ajuntament respectiu... mare meua!!! per això en Alzira les coses van com van...

Fixeu-vos:

En primer lloc, el progrés a Alzira, parla castellà (quan la gran majoria de carrers ja s'han traduït). I en segon lloc, aquest carrer és menut i fosc...si és que el nom ho diu tot!

Hi ha un altre cas, que em serveix també com a un bon exemple:

També l'ensenyament parla castellà!!! i a més el camí és estret i fosc, i no hi ha massa habitatges...pense que és el carrer més estret de tot Alzira (llevat del Palanca i Roca, a qui l'ajuntament ha dedicat un premi de teatre, amb Bromera).

En canvi, no vull ni contar-vos l'amplitud i la grandària de l'Avinguda de la Sobirania Nacional.

En fi...

Fomentem la lectura des dels llibres...o no cal?

2008-10-08T18:46:00.005+02:00

Enguany a l'institut m'ha tocat impartir classe de castellà a un grup de 1r d'ESO al qual també done valencià. Diuen que és perquè pensen que així, compartint profe, en trauran millor resultats...ja us ho diré. Però bé, aquest no n'és el tema.

La qüestió és que he hagut de llegir-me la lectura obligatòria de castellà, El cementerio de los ingleses i he al·lucinat amb el que l'autor pot considerar "fomentar la lectura des de o amb els llibres". Ara mateix no recorde exactament les paraules amb què ho feia però al principi del llibre es fa una descripció del personatge protagonista:

Una persona aïllada, que no tenia amics, que no eixia de casa i que li costava molt relacionar-se, i, clar, com que no tenia una altre divertiment, es posa a llegir.

I ara, dic jo: Quina assimilació poden fer els lectors de 12 anys d'aquesta situació?

Està bastant clara: només lligen i només poden divertir-se llegint, els estranys, els marginats, els que no ixen de casa i que no tenen amics, clar...no els queda més remei!!

Em sembla fortíssim que des d'un llibre es puga desprendre una idea com aquesta.

Una vegada més...des de Girona

2008-09-23T17:37:00.007+02:00

Està clar que és complicat dominar un fum de llengües, que per retolar i per traduir s'han de tindre en compte l'espai on posarem el rètol, el destinatari, etc. però sí per fi tenim clar que volem ser multilingües....CENTREM-NOS!!

Una vegada més, la meua germana m'envia aquesta foto des del càmping de Sant Pere Pescador, de Girona:

I és que quan comences a llegir, dius Vaja quina falta! però després quan veus el mateix rètol en castellà....dius Xe, costaria molta faena posar-ho on toca?

Ja no estic de vacances...

2008-09-19T17:48:00.004+02:00

Definitivament ja he començat a treballar.

He pogut arreplegar una vacant a un centre, que, de moment, em fa el pes: es tracta de l'IES Vall de la Safor de Villalonga.

Tot i que encara no he pegat tots els bacs que he de pegar, i em consta, habitualment la faena de substitucions solia estar per la rodalia de València, i, tot i que, en general, no puc dir que no tornaria a cap dels centres on he estat, aquest el note diferent:

De moment, m'han rebut de manera molt amable, usen moddle com a un recurs més per reforçar continguts i per enviar material a l'alumnat i...(per fi) note el caràcter de la gent de poble! Necessitava ja una dosi de valencià pels corredors, de profes que coneixen al pare de l'alumne tal i que són amics de l'alumna qual.

A més, el centre es troba en un emplaçament preciós! la Vall de la Safor.

De moment, m'ha fet molt bona impressió.

Noves curiositats lingüístiques

2008-09-08T13:12:00.007+02:00

Ahir diumenge vam anar a fer una paelleta a casa d'un amic de facultat a Montroi i en arribar a un semàfor als afores de Catadau, vam trobar un senyal de trànsit, una mica curiós:

En veure'l, se'm van presentar un munt de preguntes que no sé com contestar:

1. Zona veraniega? Què és el que un conductor ha d'anar buscant per anar cap allà?

2. A l'hivern...aquella zona desapareix?

3. És una zona amb microclima tropical, com al Carib?

4. Qui viu allà, guiris i madrilenys?

Si sabeu alguna resposta, per favor, comenteu-me-la. Més que res, perquè ara que tothom s'incorpora a la faena i tornem a la rutina, potser ens podríem traslladar allà i allargar les vacances!

4 de setembre de 1981

2008-09-04T14:06:00.004+02:00

El dia 4 de setembre de 1981 al món passaven moltes coses:

-http://www.elpais.com/diario/?d_date=19810904

-Va nàixer Beyoncé ( és el primer que ix al google si poses aquesta data!)

-En una pàgina xorra em diu açò

I encara que jo no era conscient, Parchís cantava per a tots nosaltres:

(fixeu-vos a l'inici sobretot, com arrastren la cançó ¡com les iaies de missa!, els músics m'entendreu)

I, A MÉS....VAIG NÀIXER JO!!!

Continue de "vacances"!

2008-09-02T10:21:00.003+02:00

Sí.

Pegant una ullada a blogs amics, i als dels amics dels amics he vist que aquests dies tothom s'incorpora a la rutina. Doncs bé, jo com a bona interina, encara sóc a casa esperant aquella telefonada per començar el curs escolar, enguany ja crec que sí, amb vacant a València província.

Encara em queden dies per acabar la faena que porte fent tot l'estiu, ja me'n queda poca. Però també em queden dies per anar a la platja, per gitar-me tard i alçar-me...tard, també.

Ara bé, tot i que encara no estic amb el xip de tornar a la vida, enguany m'he proposat preparar-me opos seriosament, ja d'una vegada, així que si a poc a poc veieu queno escric massa, o que els posts van sobre assumptes d'opos, no m'ho tingueu en compte, em lleven moltes hores de gaudi!

Mentrestant...bon començament de curs a tots! Jo demà me'n vaig a la platja!

Curiositats lingüístiques 3

2008-08-25T11:16:00.005+02:00

Si busquem qualsevol xorradeta per fer qualsevol esport (amb pilota, sense pilota, amb esquís, o amb pals) sabem que podem anar a Decathlon i tornar-nos bojos amb tantes coses, i la veritat és que de bona qualitat.
Resulta que fins i tot trobem en alguns casos els músculs que es treballen amb cada aparell o amb cada esport. Doncs bé, fa uns dies la meua germana i el meu cunyat em va enviar aquesta foto des d'un Decathlon de la província de Girona:

Senyors Decathlon! Amb tants corredors com tenen, un per a cada esport, se'ls ha oblidat el corredor de llengua!
LA LLENGUA TAMBÉ ÉS UN MÚSCUL

A més, cal tindre en compte que aquesta empresa va rebre una denúncia de la Plataforma per la llengua sobre la manca d'ús del català als catàlegs, etc. que finalment es ressolgué però pel que sembla és només per fer veure que l'usen, perquè....vaja!

Alternatives d'oci

2008-08-20T13:48:00.004+02:00

Durant tot l'any esperem que arribe l'estiu perquè segons diu la gent, és època per gaudir de l'oci, del temps lliure i per dedicar-li temps a allò que ens agrada. Mentida!

He estat navegant per diferents pobles, comarques i hui no hi ha més representació teatral disponible que Sagunt a Escena!! He repassat els teatres de la Generalitat, el Micalet, l'Olympia, el teatre de Campanar, el Serrano de Gandia, el Gran Teatre de Xàtiva...com és possible?

Si volem que realment el teatre siga una alternativa d'oci, front al cinema (que cada setmana siga hivern o estiu canvia la cartellera, tot i que la qualitat de les pel·lícules també són d'estiu) ens hauríem de plantejar que hi haguera una mínima oferta, no creieu?

Des d'un altre punt de vista...

2008-08-07T11:57:00.003+02:00

Hem crescut. Ja, sí...

Recorde un pensament que tenia quan era xicoteta quan veia els meus pares traient comptes, d'assegurances, escola, pagaments diversos: " No vull fer-me major per no tindre els maldecaps de la declaració i de tanta paperassa".

Ara he canviat. Ho note en les coses que feia i que ara faig en la vida diària... i més ara que ja no visc amb els papàs: tinc hipoteca, tinc paperassa, assegurances i declaracions!

Tot i això, en ocasions m'agrada continuar sentint-me la menuda com em diuen a casa, jugar amb els nanos com quan jo tenia la seua edat i cridar els meus germans com a teta i tete tot i que ja estem un poc grandets. Que per què?

Doncs perquè trobe que és una manera de gaudir de la vida, no eludint les responsabilitats però sense estar tan marcats per les convencions, per com toca comportar-se a una edat determinada o a una altra: no m'agrada, amb 26, quasi 27, no vull ser una dona (en el sentit de persona major) responsable, ben vestida i seca, que només riu per baix del nas i que no es capaç de fer-se xiqueta de tant en tant...puf! si sabéreu com és de divertit!

En anglés en diuen False Friends...

2008-07-16T16:32:00.005+02:00

Aquells que ens dediquem d'una manera o d'una altra a la correcció, tant de llibres del fons general com d'exàmens d'àmbit divers, sabem que de vegades hi ha burrades en els escrits a l'hora de traduir...el que ocorre és que hi ha llocs on no s'hauria de permetre, no creieu?

Aquesta foto la vaig prendre l'estiu de 2004 a l'aeroport de Manises: resulta que on en castellà s'indiquen les oficines de les companyies....en valencià s'indiquen les oficines col·legues, unes són amiguetes i les altres no....ai mare com estem!

Jugueu amb la llengua!

2008-07-09T17:01:00.003+02:00

Atenció a aquesta imatge que també vaig prendre a Santa Cruz de Tenerife, en setembre de 2006.

I és que no només als filòlegs ens agrada jugar amb la llengua...

Curiositats lingüístiques 2

2008-07-08T10:55:00.005+02:00

Si pegueu una miradeta pel blog, veure-ho que hi ha una entrada que es diu Curiositats lingüístiques, doncs bé. M'he proposat mostrar-vos com es poden canviar els sentits, o els conceptes segons volem.

I en aquest cas, és totalment cert, que una imatge val més que mil paraules.

Aquesta foto, la vaig prendre a Tenerife l'estiu de 2006. Per a aquells que no som canaris, què penseu que podria significar? a la resta de l'Estat, normalment no és dissabte? ;p

2008-07-07T13:29:00.001+02:00

Com canvien les coses...

2008-07-02T10:09:00.004+02:00

Buscant poemes per fer faena, he trobat un de Vicent Andrés Estellés al Llibre d'Alzira:

ELS DIES

Invocació al País des d'Alzira

TOT un passat de banderes i versos,

tot un passat d'amants i de senyeres,

tot un passat de vent i de campanes,

tot un passat de record i de futur.

Tot un futur. Si preserves la pedra,

si has preservat el senyal i el dictamen,

si has preservat, si has guardat a l'andana

el vent futur, tot el vent de la terra,

has de cantar per sobre els rossinyols,

han de tornar les teues nits invictes,

ha de tornar el passat fet futur.

Ha de tornar com una germania

el vell camí, l'oblidada sendera,

i cridaran els punys dalt dels merlets!

Llegint aquests versos te n'adones que no hem preservat res i així han canviat les coses a la xicoteta Rússia!

Arriba l'estiu

2008-06-29T18:37:00.003+02:00

Després d'un curs de faena....arriba l'estiu!! Per fi.

Ha estat un any un poc estrany amb allò de l'accident, però ara, ja mitjanament recuperada, pretenc gaudir de l'estació amb més hores de sol de tot l'any, perquè:

1. Tindré més temps per aquelles lectures que he deixat a mitges al llarg de l'any.

2. Puc sopar al carrer, m'encanta! (he passat tots els estius de la meua infantesa amb l'entrepà i una botelleta d'aigua plena de llet, sense sucre ni res, sopant al carrer)
3. Puc quedar amb la gent amb què porte dient tot l'any: "sí, sí...ja te tocaré".

4. Per abandonar el rellotge en un racó i no preocupar-me de l'hora d'alçar-me, ni de la de gitar-me.

5. Perquè em canvia el caràcter, estic més activa i més alegre...l'hivern és tan trist!

6. M'agrada no portar cinquanta mil corfolls per poder eixir al carrer.

7. Per anar a la platja i a la piscina...

I per moltes altres coses que ara no em venen al cap però de segur que són tan importants com totes aquestes.

Per fi....de vacances!!

Viatge a Tarragona 1r d'ESO

2008-06-05T17:29:00.000+02:00

Recomanacions literàries...(1)

2008-04-15T19:06:00.003+02:00

LA VIDA A LA PORTA DE LA NEVERA

La vida a la porta de la nevera d’Alice Kuipers Barcelona: Amsterdam llibres,

200/240 pàgines, 12€

No em puc estar de començar dient que La vida a la porta de la nevera és una de les novel·les que m’han impressionat més darrerament. Per què? Per quatre raons: senzillesa, brevetat, originalitat i emotivitat.
Qui no ha escrit o llegit una nota a la nevera? “Nen, vés a comprar el pa.” “Mare, vine a buscar-me a les vuit.” “Arribaré tard.” “El sopar és al forn.” Però a qui se li havia d’acudir fer una novel·la amb notes a la nevera? Doncs, a l’Alice Kuipers, una anglesa que viu al Canadà, que ho ha aprofitat per escriure el seu primer llibre.
Encara que La vida a la porta de la nevera té més de dues-centes pàgines, es llegeix en tant sols una hora –entre Eastenders i Spooks, en un hotel de Manchester, si voleu conèixer on estudià l’autora. Tampoc trobareu pas frases extraordinàries: la tècnica narrativa no ho permet. Les notes a la nevera s’escriuen breus i senzilles. Tanmateix, no tindreu pas la sensació d’haver malgastat els diners. El llibre destil·la emoció i sensibilitat, sense caure mai en la cursileria.
A través de les notes a la porta de la nevera, podem seguir la vida de la Claire, una adolescent de quinze anys, i sa mare, una metgessa separada. En un moment donat, tot es pot trastocar i les notes ho reflecteixen: l’amor, la por, la pèrdua, les disputes i les reconciliacions, les expectatives…
La vida a la porta de la nevera és un reflex de la (in)comunicació actual en un món atrafegat que no ens deixa ni un instant per dir-nos que ens estimem. I, de vegades, quan volem fer-ho ja és massa tard.

David T. Baró

Ja he llegit aquest llibre!!La veritat és que es pot llegir perfectament en un viatge de tren, o en dues horetes mortes al llarg d'un cap de setmana.És molt fàcil de llegir, ràpid i angoixant al mateix temps, però sobretot té un format al qual estem acostumats, cada dia, a casa nostra, però que no s'havia fet encara novel·la...és entretingudet

Origen de la mona de Pasqua

2008-03-25T20:20:00.002+01:00

Voleu saber l'origen de la mona de Pasqua? Punxeu a l'enllaç del títol, vos remet a un web sobre tradicions i festes al llarg dels Països Catalans.

Bon profit!!

Continua sent una injustícia

2008-03-03T15:47:00.003+01:00

El dia 23 d'octubre, quan feia poc que vaig començar a l'institut, va morir un amic meu,per defendre una xica que estava sent agredida a mans del seu nóvio. Doncs bé, ací teniu un video de noves notícies....mentrestant el xic que li pegà continua al carrer....(la notícia és la segona part del video). Penseu que és just?!!!

FOTOS!!!!

2008-02-12T23:27:00.000+01:00

Ací teniu les fotos de l'amic invisible de Nadal.

Això que diuen estar enamorat

2008-02-12T01:18:00.000+01:00

Us transcric una cançó de Joan Manuel Serrat que porta per títol Això que en diuen estar enamorat.

Això que en diuen estar enamorat li toca a qui li toca.
El més prudent s'hi pot quedar amorrat de quatre potes.
Més d'un científic ho ha catalogat com una malaltia que es cura en contacte amb la realitat de cada dia. Els arbres amaguen el bosc, però és tan bonic que sembla mentida. Sempre és el primer cop i sempre deixa ferida.
El qui ho pateix dóna per assentant que com aquella bruna no n'hi ha cap més, sense haver-les tastat una per una. Afirmaran, amb mirada de xai, que com aquella rossa no n'hi ha cap més, sense haver sortit mai de Saragossa. Es van perdent les proporcions. Només hi ha un tema de conversa. Es confonen les il·lusions amb el cul. I viceversa.
Això que torna el ferotge manyac i el vell criatura té uns símptomes molt semblants a l'atac de calentura. S'atapeeix el cap. S'estova el cor.De l'infern al nirvana.Però té una cosa, potser, al seu favor:no s'encomana. Perquè això pugui prosperar no n'hi ha prou amb una parella. D'enamorats ho han d'estar ella d'ell i ell d'ella.
El perseguim i ens persegueix, perquè de tant en tant funciona.
És un instant, però aquest instant, només aquesta estona, és una traca que rebenta al pit. És emplenar l'eternitat. És parlar amb Déu. Atrapar l'infinit.
Això que en diuen estar enamorat.

I vosaltres, què penseu que és estar enamorat?

Setmana de l'amor

2008-02-09T13:31:00.000+01:00

Com que aquesta setmana es celebra la festa de Sant Valentí,

i us vaig proposar una activitat a classe, encara que jo no hi seré..snif!

M'ho podeu fer arribar, com a comentaris, al bloc.

Jo mentrestant us remet a la web http://www.relatsencatala.cat/ on podreu trobar escrits de tots els tipus i publicar-ne els vostres. I com no, també hi ha d'amor.

Per això, aquesta setmana teniu tots els llibres que us recomane al bloc sobre el tema de l'amor.

Va, enamoreu-vos!

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES

2008-01-31T16:44:00.000+01:00

-Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

-La sort màxima de la rifa és un masculí 'elgordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

- De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'.

- Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', inosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

- Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

-Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

-Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre queaquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.

-Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

-Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

-Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

-Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' iaquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rerecada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre.

Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

MALALTIA

2008-01-14T17:29:00.000+01:00

Hola,

No penseu que us anàveu a lliurar de mi tan fàcilment... he estat amb una grip de cavall i això ha fet que anem una miqueta retrassats en allò que us volia haver explicat

la setmana passada.

De tota manera, encara hem de fer l'examen de la unitat 9

i els comentaris de text després els heu de treballar vosaltres a casa, a classe, només resoldrem dubtes, ja que els vostres treballs me'ls haureu de presentar i després comptaran com a nota d'avaluació.

Va...i a posar-nos les piles!

El repte del cibertext

2007-12-13T19:24:00.000+01:00

El repte del cibertext

Estic d'acord amb aquest autor (i amb molts altres) amb allò que el model de lectura està canviant. Pense que ara es llig més que abans, ara bé, també pense que la lectura que se'n fa és per extraure informació (d'internet, dels diaris, etc.) i no per pur plaer.
Abans els iaios passaven les vesprades llegint novel·letes de vaquers o de cavallers, i les dones el Corin Tellado i ara, eixa mateixa gent, es passa tota la vesprada veient pel·lícules de vaquers o telenovel·les.
Per tant, amb un major accés a la televisió i als diferents canals on poder trobar ràpidament que és el que més ens abelleix en cada moment, s'ha perdut un temps i un espai de lectura, i realment, la temàtica és la mateixa així com l'argument, o el plantejament, l'únic que ha passat és que l'accés a eixa temàtica és més ràpida, menys costosa i més variada.

Aleshores, el que jo em plantege és: hi ha la possibilitat que ocórrega el mateix amb la literatura tradicional i la literatura digital?

Una abraçada...fins dissabte.

Nova mesura de Conselleria

2007-12-13T18:37:00.000+01:00

Noticia Levante 13/12/2007

Los estudiantes de bachillerato deberán tener una autorización paterna para secundar huelgas

Los estudiantes menores de 18 años deberán contar con la autorización de sus padres para poder secundar una huelga, aunque estén cursando segundo de Bachillerato. Así lo contempla el borrador del Decreto de Derechos y Deberes de la Conselleria de Educación. Dentro de sus obligaciones los alumnos tienen, también, que permanecer en el recinto
Maite Ducajú, Valencia Las restricciones sobre el alumno que marca el borrador del Decreto sobre la Convivencia en los Centros de la Comunitat Valenciana limitan aspectos como la huelga o la posibilidad de salir del recinto escolar. Controles que se dan en un sistema en el que los estudiantes no universitarios permanecen en el centro hasta los 18 años y conviven jóvenes de estas edades con menores de 12. Todas estas novedades preocupan a los directores que piden a la Conselleria de Educación mejor definición del texto y ponen en evidencia algunas contradicciones, como dónde queda la libertad de movimiento. El borrador del decreto, también conocido como de Derechos y Deberes, señala textualmente en el artículo 31 -basándose en la Ley Orgánica de Educación (LOE)- que: «Las decisiones colectivas adoptadas por los alumnos, en relación con su inasistencia a clase, a partir del tercer curso de la Educación Secundaria Obligatoria, no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción siempre que se dispongan de la correspondiente autorización de sus padres o tutores, en el caso de que los alumnos sean menores de edad». Dicho de otra forma, los alumnos Menor escolar o trabajador Así lo destaca el presidente de la Permanente de Directores de Institutos de Secundaria de Valencia y Provincia, Vicent Baggetto, quien indicó ayer a Levante-EMV que «¿si un chico de 16 años, que ha dejado de estudiar y es trabajador, realiza una huelga, necesita también autorización paterna » Baggetto reflexiona que «el alumno mayor de 16 años, en cualquier caso que curse la postobligatoria (Bachillerato), debería recibir un trato distinto-a pesar de que entre 16 y 18 años continuan siendo menores de edad- de los de la ESO, tanto por razones de potenciación de la autonomía y de la responsabilidad personal como de equiparación a sus iguales que se se incorporan al mercado de trabajo». El director del instituto Juan de Garay de Valencia, Ximo Carrión, insiste en este aspecto al destacar que «habría que ir hacia un tratamiento distinto de los alumnos de 16-18 y en cuanto a la organización del centro, ya que los más pequeños (12-13 años) no pueden salir. Y también porque, a partir del curso próximo, en Bachillerato tendremos estudiantes por el instituto con sólo la mitad de asignaturas y, por tanto, la mitad de jornada» en referencia a que cuando suspendan menos de la mitad de asignaturas no repetiran curso.

Lectura en veu alta

2007-12-11T17:24:00.001+01:00

Quan us dic que llegir no vol dir decodificar...pense en aquest concurs:

I vosaltres? hauríeu guanyat?

Econadal

2007-12-09T23:35:00.000+01:00

ECONADAL

Ja fa dos setmanes que la televisió ens bombardeja amb anuncis de joguets,torrons i cava... senyal inequívoc que Nadal ja està ací. Poca gent repara en el recolliment i espiritualitat d'aquestes dates que han passat a ser un homenatge a un consum que ja no satisfà ningú més que als centres comercials.

Hi ha dues coses que solen sortir molt perjudicades en aquestos dies tanassenyalats: la nostra butxaca i el medi ambient. El primer perquè cadascúde nosaltres tindrà uns pagaments extres com a conseqüència del consumisme desenfrenat d'aquestes dates: regals, menjars, viatges... La frugalitat és un valor que necessita ser rescatat. És el moment de reaprendre els límits,i saber que quan basta, basta. Viure per damunt de les nostres possibilitatsens lleva llibertat, ens ferma, i ens impedeix aportar els nostres vertadersvalors al món.

La roda consumista fa que moltíssima gent es veja obligada a treballar en ocupacions desagradables l'única finalitat dels quals és la recompensa econòmica i això només genera a llarg termini frustració i ràbia acumulada, perquè no podem desenvolupar ni la nostra creativitat ni les nostres habilitats. El medi ambient es veu molt afectat en Nadal perquè el consum elèctric esdispara (il·luminació excessiva, calefacció) i el fems es multipliquen(embalatges de joguets, restes dels menjars i de les festes).

Enmig de totel sarau nadalenc es fa més evident la grotesca situació a la qual hem arribat. El nostre estil de vida basat en el consum ens ha dut asobrepassar tots els límits ambientals i les alarmes han botat: l'escalfament global, la pèrdua de biodiversitat, l'enverinament de la terra, de l'aigua, de l'aire...

Ara que el medi ambient s'ha convertit en el tema prioritari (almenys sobre el paper), es fa imprescindible que entenguem que el món és una sola peça. Tot està connectat i és interdependent. Allò que fem a la Terra ens ho fem a nosaltres mateixos. I allò que ens fem els uns als altres, ho fem a la Terra. Davant aquest panorama, un Nadal més senzill, ecològic i solidari ésimprescindible. Per això, és prioritari deixar de comprar automàticament i compulsivament i començar a fer-ho amb sentit crític i reflexionant abans de comprar. Abans de comprar alguna cosa, en primer lloc ens hem de plantejar si realment ho necessitem.

El mercat està ple d'objectes inútils que són adquirits massivament. En segon lloc, també és important intentar fixar-se com han estat fabricats: si en el procés de producció s'ha perjudicat l'entorn o algun ésser humà és millor descartar-ho. No té sentit contribuir amb les nostres decisions al fet que empreses que no respecten l'entorn o els éssers humans segueixen tenint beneficis econòmics. Un altre detall a tindre en compte és que sempre serà més sostenible comprar allò que ha estat produït localment. No es tracta d'un enfocament nacionalista sinó que simplement s'estalvia més energia en el transport i s'eviten emissions de diòxid de carboni. Fins ara res no ha aconseguit unir la humanitat fins al punt de veure més enllà de les nostres diferències. No obstant això, l'amenaça global d'un col·lapse ecològic tal vegada ens faça finalment recapacitar.

Editorial NAMASTE. Núm. 50. Desembre 2007

Lectura del tipus de Harry Potter, etc.

2007-11-22T13:32:00.000+01:00

L'emperadriu dels eteris, Laura Gallego. Darrera novel·la d'aquesta autora valenciana que publica Bromera i que va eixir a la venda el 14 de novembre, si t'agrada Harry Potter o El portal dels elfs...no te la pots perdre. Punxa l'enllaç per veure la seua web.

Segona part del silbo

2007-11-18T17:17:00.000+01:00

SEGONA PART

És comunicació?

2007-11-14T12:20:00.000+01:00

En un viatge a La Gomera, em vaig topar amb aquesta activitat que jo no coneixia i que em va sorprendre moltíssim. Actualment el silbo gomero és únic a aquesta illa i per tal que no es perda s'ha fet assignatura obligatòria a les escoles. Ara us pose les dues parts separades en dos entrades:

PRIMERA PART

Per a Noelia (i altres interessats en la literatura japonesa)

2007-11-14T12:02:00.000+01:00

Hi ha un autor japonés, que no escriu manga, però que pot servir per fer-nos una idea de la seua cultura. És Haruki Murakami, actualment ha estat traduït al català i la primera obra que jo vaig conéixer d'ell és Tòquio Blues (Ed. Empúries): és un relat un poc estrany sobre les dificultats de la vida adolescent, ambientat en la cultura japonesa, però que poden trascendir a la vida adulta. La següent que he llegit d'ell ha estat Kafka a la platja(Empúries) però que ja no m'ha agradat tant.

Què ha de tindre un bon lector?

2007-11-12T15:48:00.000+01:00

Vladimir Nabókov va escriure una mena de test per veure què necessitem per ser bons lectors. Què n'opines? Tria les opcions que penses que es necessiten per ser bons lectors.

1. Ha de pertànyer a un club de lectors.

2. Ha d'identificar-se sempre amb l'heroi o l'heroïna.

3. Ha de concentrar-se en l'aspecte socioeconòmic.

4. Ha de preferir un relat amb acció i diàleg que no un que no en tinga.

5. Ha d'haver vist la pel·lícula que s'ha fet a partir del llibre.

6. Ha de ser un autor embrionari, un autor en potència.

7. Ha de tindre imaginació.

8. Ha de tindre memòria.

9. Ha de tindre un diccionari.

10. Ha de tindre un cert sentit artístic.

La resposta (de Nabókov)...la setmana que ve. I la vostra?

Entrada del bloc

2007-11-12T15:28:00.000+01:00

Bé,

A partir d'ara, qualsevol consulta que vulgueu fer-me, fora de l'horari escolar, us la podré respondre a través del bloc.

La meua intenció és donar-vos material d'ampliació a través del bloc, que intentaré actualitzar, com a mínim, una vegada a la setmana.

Ara mateix us recorde que heu de presentar-me els esquemes-resums de les unitats 1 i 2 i que el resum del video de R. Llull també ha d'estar, encara que no vaja per a l'examen d'aquesta avaluació.

Al mateix temps, aquells que sigueu lectors podeu escriure ressenyes dels llibres que més us han agradat, en valencià, en castellà o en anglés, cosa que podrà servir per pujar nota, comptant amb la fluïdesa de la vostra redacció, l'absència de faltes d'ortografia, etc. La intenció d'aquest apartat és crear una mena de club de lectura online, on cadascú opine sobre els llibres que heu llegit i recomanar-ne de nous.

I sense més, anem per feina...